Quan la Mar ha vist la seva imatge al mirall, de bon matí, s’ha emportat un bon ensurt! Com pot ser que tingui els cabells blancs? I aquestes arrugues? D’on han sortit? Però si ahir a la nit no les tenia! Què m’ha passat? A més a més, li fa mal l’esquena, quan intenta fer una tombarella sobre del llit.
Pensativa, es vesteix i es dirigeix a la cuina. Sorpresa, comprova que es pot preparar un bon cafè, i que tant l’olor com el gust li encanten. Després d’endreçar la seva habitació sense que ningú li hagi de dir, se n’adona que no ha deixat cap mitjó al terra, i que ha recollit la tovallola amb què s’ha eixugat després de la dutxa.
Un cop vestida, es dirigeix cap al garatge, troba les claus del cotxe, i l’engega. Però si el sé conduïr! Es diu, contenta i satisfeta, mentre segueix fil per randa tots els senyals de trànsit. Aparca a la vora d’un prat, i agafa un llibre que hi havia al seient del cotxe. S’asseu en un banc i es posa a llegir una bona estona. I això que el llibre és ben gruixut i no parla d’aventures fantàstiques, ni de mags!
Contenta, deixa passar el temps llegint, i també observant de tant en tant com allà a la vora hi ha nens que fan volar un estel, d’altres que juguen amb una pilota, i d’altres que corren i salten amb els seus gossos.Però la Mar no vol fer volar un estel, ni jugar a pilota, ni córrer amb un gos. Ella ja està feliç asseguda al banc de fusta, llegint el llibre, i contemplant el seu entorn.
Al cap d’una bona estona, la Mar torna a casa seva. Es prepara un sopar boníssim, que fa una olor sensacional! Mmmmm! Deliciós! Se’l menja a poc a poc, assaborint cada mossegada.
Cansada, després d’un dia descobrint tot de coses que no sabia que podia fer, la Mar es fica a dins del llit. Fet i fet, potser no està tan malament tenir uns quants cabells blancs!
