Avui voldria explicar-vos perquè vaig escriure el conte Uns avis de por (II). La platja.
Aquest conte, que forma part de la sèrie de contes on la Yuko i l’Estanislau són els protagonistes, va començar del revés. La Montse Forradelles em va dir que havia fet uns dibuixos sobre dues persones grans i, com que sap que m’agraden molt els vells i les velles, me’ls va ensenyar. I, esclar, jo de seguida em vaig enamorar de la Yuko i l’Estanislau! La Montse em va cedir 12 dibuixos, i jo vaig fer com un trencaclosques, els vaig anar col·locant segons el meu criteri, i en vaig fer una història. Però com que m’agrada molt escriure, vaig decidir que cada dibuix de la Yuko i l’Estanislau també tindria una història pròpia.
La història de la platja és sobre un dia de platja de la Yuko i l’Estanislau i sobre com la societat creu que les persones grans, els vells i les velles, no tenen els mateixos drets que la resta de ciutadans. Si els joves poden anar vestits o desvestits com vulguin, ¿per què les persones grans han d’anar amb un cert codi a l'hora de vestir? I si volen fer nudisme, quin mal hi ha? Doncs això, que estic a favor que la Yuko i l’Estanislau i totes les velles i els vells dels món es vesteixin o es desvesteixin com els doni la gana! S’ho mereixen, oi?
I recordeu que si voleu treballar el conte amb la canalla podeu recuperar el meu darrer post.
