El plaer de la música i l'actitud d'un bon clau

Comença suau, poc a poc, de baix a dalt, s’accelera el ritme, el bum està dins, i ja ho tens. Se't posa la pell de gallina, et deixes portar pel ritme que et marquen, puja la temperatura corporal, alces el braç i crides de plaer! No, no estàs follant; estàs a Sidecar, és un dilluns a la nit i estàs flipant altre cop amb el directe i les cançons dels trio britànic The Wave Pictures.

Publicava fa poc la revista Nature un estudi que confirma que la música ens impacta al cervell igual que les drogues, el menjar o el sexe. Resulta que la música activa els mateixos receptors del sistema nerviós central (els opioides endògens, unes substàncies produïdes pel cos amb una estructura molecular anàloga a la dels opiacis) que intervenen en el plaer.

Clar que no tots els plaers son iguals... Oi? Menjar-se una bona poma quan es té gana genera plaer, però no li arriba a la sola de les sabates a fotre's un bon tiberi d'aquests que explica el Golafre 365. I tots sabem que hi ha claus i claus... Amb la música, doncs tres quarts del mateix!

A la retina hi tinc gravats grans concerts, d'altres la memòria ha preferit amagar-los al més profund plec del cervell, allà on ni el subconscient és conscient que hi és. Però ah! Com brillen els primers! És tancar els ulls i veure'm abraçat als amics en ple Cruïlla bramant el Funeral de Band of Horses, assecant-me una llàgrima a l'Auditori de Palma amb l'últim Viure sense tu d'Antònia Font o passant de les mirades dels locals mentre flipes amb The Decemberists a la Brixton Academy de Londres.

Així que amics, apreneu també a gaudir de la música, fugiu del menjar ràpid de les discoteques de costa, digueu no a les cançons que us volen endormiscats i dòcils, abraceu ritmes trepidants d'una nit, enamoreu-vos de les grans melodies que corren pel món i deixeu-vos la veu cantant!

Que la música us faci lliures!