ANNA AMIGÓ: “Un concert nostre és com un menú degustació, on cada cançó és diferent”

Nascuda el 1982 a l’Espluga de Francolí, Anna Amigó ha viscut a Alemanya, França, Escòcia i des del 2009 a Bèlgica. Toca el violí, el piano i l’arpa i també canta i ha format part de diverses formacions i projectes musicals. El 2010 va crear amb l’arpista francesa Eva Genniaux el duet Formiga and Cigale, en què l’espluguina toca el violí. Totes dues canten cançons del món, folk i composicions pròpies amb un estil molt particular. L’Anna dedica ara la meitat del temps a la música i l’altra a fer classes de castellà a la Universitat de Lovaina. Fins fa poc ha dirigit el cor Casal Català de Brussel·les.

Una violinista catalana i una arpista francesa formen un duet a Brussel·les. Com va anar això?

Sempre havia volgut tocar l’arpa i, quan vaig anar a viure a Bèlgica, em vaig inscriure a l’Harp Center de Brussel·les. La professora, la concertista i compositora alemanya Maria Palatine, em va posar en contacte amb l’Eva. Vam començar a tocar juntes coses que ens agradaven i el desembre del 2011 vam actuar per primer cop en públic, en una festa. Vam començar amb cançons tradicionals de la nostra infantesa, en francès i en català. Per exemple Margarideta lleva’t de matí i El testament d’Amèlia. Hem anat evolucionant, canviant força l’estil.

Han tocat bastant a Catalunya.

Sí. Des del 2012 hem anat tocant alguns caps de setmana o fent petites gires a l’estiu. El mateix any vam gravar el primer curta durada, Made in Brux, amb dues cançons franceses, dues de catalanes i dues d’escoceses.

El 2016 ha arribat el primer llarga durada. Què hi trobarem?

De tot. Des d’una balada a dues veus i arpa fins a temes amb molta percussió. Hi ha molts canvis de ritme. En cada cançó de Formiga and Cigale hi ha una història al darrere que al CD no podem explicar però als concerts sí.

Quines són aquestes històries?

Tenim una cançó sobre la Caputxeta Vermella, que sempre corre perquè el llop se la vol menjar i arriba a un barranc i s’acaba tirant. O una cançó que ens va fer un amic músic d’Angola de dues dones que van a vendre peix amb un cove al cap. Volem despertar emocions. Un concert nostre és com un menú degustació. Cada cançó et deixa un gust diferent.

Ha sigut difícil la gravació?

El disc l’hem hagut de produir nosaltres. Hi ha hagut un treball previ molt important. Ens ha costat tocar cada una en solitari, perquè sempre ho fem al màxim possible juntes.

Donen un pes molt important a l’estètica en els concerts.

No fem només un concert. Fem un xou. Ens vestim, ens maquillem... A les cançons que fem sempre hi ha un extra. No som extravagants, però sí eclèctiques.

Com va iniciar-se en el món de la música?

Amb 6 anys vaig entrar a l’Escola de Música i als 8 vaig començar a tocar el violí. També toco el piano i l’arpa i a Lovaina estic fent classes de cant líric.

Com veu el panorama musical català?

Complicat. Als mitjans sempre surten els mateixos i es donen poques oportunitats als que comencen. A més, la gent vol pagar poc o no pagar per escoltar música. Els músics estan molt més protegits a Bèlgica i França, on, per exemple, sempre factures els assajos, cosa que a Catalunya ho poden fer pocs, i l’estatut dels artistes reconeix el dret a l’atur.

¿On podrem escoltar Formiga and Gigale aquest estiu?

A l’Espluga de Francolí actuarem el 6 d’agost en la celebració dels 50 anys del Casal i el dia abans, al Teatre del Cafè de Lleida. Estem tancant alguns concerts més a Catalunya. També tocarem a França. Fem un espectacle per a totes les edats. Als nens petits els agrada molt. Durant tot el concert no es mouran [riu].

I quins projectes de futur teniu?

Amb un artista de París, Constant Boerwinkel, estem preparant un espectacle de videomapping per donar valor al patrimoni arquitectònic, amb música nostra. Esperem estrenar-lo a la tardor. Potser a Catalunya.