Energia

L’energia es conserva, i dominar-ne la transformació ha estat clau en l’evolució humana, sempre lligada al progrés tecnològic i del coneixement. L’aturada energètica massiva recent ens ha colpit per fer-nos adonar de com en som de dependents i de com n’és de fràgil una infraestructura crítica com l'elèctrica.

Transformar l’energia química de combustibles fòssils en elèctrica ha demostrat ser insostenible. Davant la crisi climàtica s’impulsen arreu les fonts renovables, però sovint sense prou debat sobre política energètica i sota les pressions d’un mercat que busca rendiment immediat. L’aturada ens diu que no hi hem reflexionat prou, i urgeix fer-ho.

A escala estatal, s’ha fet evident que el domini de fonts renovables ha d’anar acompanyat d’una capacitat de regulació de la qual avui no es gaudeix (conversió de solar i eòlica en hidràulica, acumulació en sistemes de bateries...) i a Catalunya la situació requereix un nivell addicional de discussió que incorpori la previsió de la futura substitució de la font d’energia nuclear i la distribució territorial de la generació. Catalunya és la principal productora d’energia de l’Estat, produeix al voltant del 15% del total, però és també la principal consumidora, amb més del 17%. Prop del 60% d’aquesta producció prové de les tres nuclears en funcionament (Vandellòs 2, Ascó 1 i 2) i al voltant del 80% es produeix a la Catalunya Sud.

Esclar que cal parlar-ne. La ràtio producció-consum està prou equilibrada, però què passarà quan toqui tancar definitivament les centrals nuclears? Quin ha de ser el mapa futur de generació d’energia renovable? I com s’ha de poder emmagatzemar aquesta energia? Aquesta és la discussió que l’aturada elèctrica massiva ha posat damunt la taula.