La Fàbrica Chartreuse, més que un edifici modernista

La ciutat de Tarragona és coneguda internacionalment, en especial, pel seu important patrimoni romà. Però els diferents espais històrics del municipi no es limiten a aquesta època. Per exemple, també destaquen els edificis modernistes repartits per diferents punts del centre urbà com l’antiga fàbrica de chartreuse.

Aquest edifici, situat al barri del port de Tarragona, es va construir l’any 1857 com a Fabril Tarraconense, una fàbrica tèxtil de filats i teixits que va fer fallida el 1869. El seu segon ús va ser com a destil·leria d’alcohol per als Muller, i el tercer, del 1882 al 1933, el de fàbrica de licors i monestir dels pares cartoixans francesos que produïen els licors chartreuse.

Aquest immoble va adquirir la seva condició modernista després de la intervenció dels arquitectes Pau Monguió Segura i Josep Maria Pujol i de Barberà en les diferents reformes que es van executar a l’edifici. La primera es va fer després d’un incendi l’any 1893. Una nova actuació es va dur a terme el 1911, en la qual destaca la balconada del carrer del Vapor i la torre del Rellotge, que forma part de la façana principal.

En aquesta llarga evolució de més de 150 anys i que ha acabat amb la Fàbrica Chartreuse convertida en seu de l’Escola Oficial d’Idiomes a Tarragona, hi ha un producte que amb el pas del temps ha generat un vincle íntim i especial amb la ciutat i els seus habitants.

De la mateixa manera que l’absenta va esdevenir una icona en aquell París bohemi de finals del segle XIX, el chartreuse s’ha convertit de mica en mica en un símbol important dins l’imaginari col·lectiu tarragoní. És a dir, és un element més de la ciutat.

Gran part de culpa d’aquest vincle que s’enforteix any rere any el té un còctel amb un nom -si més no- peculiar: la mamadeta. Aquesta és la beguda típica de les festes de Santa Tecla de Tarragona. Es fa amb una barreja de chartreuse verd, chartreuse groc i granissat de llimona. És tanta la popularitat d’aquest licor a Tarragona que un 90% de l’exportació de chartreuse va destinada al municipi. Tot i això, en aquest moments el chartreuse només es fabrica a Voiron (França) i per Santa Tecla se’n fa una edició especial i limitada amb la imatge gràfica de la festa a la contraetiqueta.

La fàbrica va tancar l’any 1989 però ara és quan el chartreuse és més tarragoní que mai. Un vincle històric entre un edifici i una beguda que uneix el passat amb el present. Una connexió entre els rituals festius del segle XXI amb la tradició d’uns monjos nascuts al segle XIX i que barrejaven fins a 130 herbes diferents per elaborar un licor en una fàbrica modernista de la part baixa de Tarragona.