L’escala del Priorat
No és gaire difícil copsar l’esperit dinàmic de la gent del Camp –en el sentit més ampli del terme– des del mateix terreny o repassant-ne la història. La llista d’elements, fets i gents que han fet coses sonades o xalades des de casa nostra és més que llarga. Des del cim de les nostres muntanyes fins als costats més obacs de les nostres valls i costa.
Aquest esperit dinàmic i intrèpid també el trobem en la materialització de la fe. Per a mostra, un botó: la nostra cartoixa, la d’Escaladei, va ser la primera de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear posteriorment. No tothom pot dir-ho des de la metròpoli de la Hispània Citerior.
La cartoixa va fundar-se l’any 1194 gràcies a la voluntat del rei Alfons el Cast, amb el propòsit de fixar un poblament en terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran senyor feudal, per tal com va arribar a posseir un ampli territori que coincideix amb el priorat històric, la seva comarca i terreny.
Malgrat aquesta fundació medieval, Escaladei va ser un dels grans cenobis moderns. Les seves grans estances, sagrari, claustre, església o cel·les dels cartoixans foren concebudes com a espais renaixentistes i barrocs. Fins i tot, dins dels seus murs s’originà algun dels moviments artístics més destacats del país. Bàsicament, gràcies al treball constant i perfeccionista d’alguns frares com els Juncosa i Miquel Serra.
El desastre que suposà la desamortització per a Escaladei –i per als altres grans monestirs del nostre país– s’ha anat intentant resoldre amb la feina que ha desenvolupat la Generalitat de Catalunya des del 1990, quan els propietaris van cedir-la a l’administració.
Aquesta dedicació s’ha materialitzat en grans obres i reformes de tot el conjunt, però també amb l’aplicació a la cartoixa de nous al·licients. Un d’ells, potser el més recent, és l’arribada dels Ulls de la Història. Una nova museografia amb elements immersius que ens acosta a la realitat cartoixana i a alguns dels seus frares. Potser recorden els Juncosa? Ara poden tornar a Escaladei a conèixer-ne l'obra.
Ah! Amb els Ulls de la Història no hem estat els primers. Aquesta vegada els segons per darrere del Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul.