Www.ruthtroyano.catM’agrada viatjar a París a la tardor perquè el gris del cel s’esvaeix amb la paleta de colors que hi posa la cultura, també la del vi. És una ciutat que viu amb efervescència l’arribada del beaujolais, el primer vi de l’any, jove, fresc, que convida a fer gresca, a beure, a riure, a compartir… Bars i restaurants de Le Marais, però també de Montmartre, anuncien l’arribada del vi amb dissenys atrevits als cartells i festes en què no falta la bona música. A Catalunya ho admirem i poc més, per bé que el novembre podria ser una festa a cada regió de vins. Al Celler Masroig bé que ho saben.
Aquest any estem de sort. L’associació Santa Teca recupera per a Tarragona l’embutada. “Asseguts en bancs de fusta, les colles d’amics i de jornalers demanaven un embut, habitualment ple de vi. Tenia la clàssica morfologia de con buit invertit acabat amb un tub al vèrtex. Però el tub, a diferència dels embuts que ara tenim a casa, tenia forma d’angle. L’embut passava de client a client, mentre es tapava l’extrem inferior del tub amb el dit. Es tractava de no ser l’últim a acabar, perquè el que es quedava sense pagava la ronda”, explica el filòleg i gestor cultural Jordi Bertran, que ha documentat la festa. La idea de recuperar-la sorgeix de Berna Rios, l’esperit de Santa Teca, després de localitzar tres cups del segle XVIII a l’immoble adjacent a l’Almosta, a la Part Alta. Aquest any no ha sigut a temps de fer-hi fermentar el vi, però no ho descarta per a pròximes edicions. En tot cas, els més agosarats hi podran baixar el dissabte 19 de novembre.
La festa del vi novell vol posar en valor la tradició que es va mantenir viva a Tarragona fins a final dels anys 60. Hi participaran, oferint el primer vi de l’any, Cellers Singulars, El Solà d’Ares, Bàrbara Forès, Ni-ni, Comalats i Nou+. La festa es viurà entre la plaça del Fòrum i el carrer Ventallols, amb branca de pi, portadores de fusta i bocois i olor de vi fermentat, el dels pobles durant la verema. Començarà amb esmorzar d’arengada i raïm i vi, i seguirà amb vermut, dinar, música i jocs tradicionals.
Retrobar-se o beure per primer cop amb el curiós embut en una ciutat amb llarga tradició vitivinícola és un primer pas. Per no oblidar. “Celler Cal Panxa, del Pau del Blau, del Pastoret, del Tendre, de la Fonda de la Mariona, de la Patxeca, de l’Abadessa, del Batalla, del Valent, de la Cardalda o del Trip”. La llista de Jordi Bertran és llarga. La resistència són les vinyes de Molnàs. El que no es recupera es perd, diuen. Encara que el cantautor uruguaià Jorge Drexler insisteixi en un dels seus temes més emblemàtics que “tot es transforma”. Que sigui per a bé. Per mantenir viu l’esperit del vi.