Més incineracions, cerimònies laiques i per estríming: així han canviat els enterraments

ReusLa manera com ens acomiadem dels nostres éssers estimats quan moren està en constant evolució. Si fins fa ben poc la gran majoria dels comiats eren a partir de cerimònies catòliques que acabaven amb un enterrament, ara ja predominen les incineracions i les cerimònies laiques no paren de créixer. Aquest fenomen passa a Catalunya, Espanya i la resta d'Europa, segons ha explicat aquest dimecres el president de l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat), Josep Maria Mons. En total, el 51,8% dels catalans que van morir l'any 2024 van acabar incinerats, cosa que representa un increment de l'1,2% respecte al 2022 i del 8,8% respecte al 2018.

Mons ha apuntat que aquest "increment constant" del nombre d'incineracions és un "canvi de tendència social" que té diferents explicacions. "Cada cop hi ha més gent que creu que és més fàcil gestionar les cendres que no pas tenir els familiars enterrats al cementiri", ha explicat el representant de la patronal. També ha destacat que cada cop hi ha més forns crematoris (a Catalunya n'hi ha 48 si comptem el que s'ha inaugurat fa poc a Valls), de manera que aquesta opció és cada cop més senzilla.

Dins d'Asfuncat hi ha empreses funeràries públiques, privades i mixtes i són representatives de tot el sector. Les empreses que formen part d'aquesta associació van gestionar l'any passat 58.437 defuncions de les 62.687 que es van plorar a tot Catalunya, és a dir, el 93,2% del total. Les dades presentades aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Reus formen part de l'Informe del Sector Funerari a Catalunya 2024, però no inclouen les defuncions de la demarcació de Lleida, la gestió de les quals encara no s'ha remès a la patronal.

Entre els canvis que experimenten els enterraments dels catalans destaca també l'increment de les cerimònies laiques, que ja representen el 21,5% del total i han crescut quatre dècimes respecte al 2022. Les religioses són el 57,7%, i hi ha un 20,8% de defuncions que se celebren sense cap mena de cerimònia, almenys sense cap d'encarregada a l'empresa funerària.

Laiques i a mida

Mons argumenta que darrere d'aquesta tendència hi ha el fet que "la societat té cada cop menys creences religioses". Segons la macroenquesta sobre religiositat del 2023 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), els catòlics representen el 57% de la població, i els ateus i els agnòstics ja són el 27%. Però hi ha també altres explicacions. El president de la patronal apunta que "hi ha famílies religioses que creuen que la cerimònia no té per què ser catòlica, perquè si és laica hi poden intervenir més". Les cerimònies religioses estan molt marcades per la litúrgia, mentre que les laiques es poden organitzar més a mida de cada família, amb fotografies del difunt, música en directe... També hi ha cerimònies d'altres religions, tot i que són molt minoritàries. La segona religió a Catalunya és l'islam (7%) i la majoria de musulmans organitzen les cerimònies a les mesquites, de manera que queden fora del còmput de les funeràries, que es limiten a traslladar el cos allà on els demana la família.

Altres canvis que estan transformant les cerimònies són les connexions online. Les cerimònies en estríming van començar durant la pandèmia i han anat creixent. També augmenta el nombre de persones que volen alguna joia o algun record amb les cendres del difunt. Tot plegat forma part dels serveis extres que ofereixen les empreses del sector. També hi ha cada cop més gent que enregistra l'acte i després edita el vídeo per fer un petit record d'entre 3 i 4 minuts de durada. Uns extres que incrementen els ingressos d'un sector que a Catalunya (sempre sense Lleida) va facturar l'any passat 231 milions d'euros.

Morir costa molts diners. De mitjana, una cerimònia amb incineració costa 4.300 euros. El 21% del cost de morir-se és l'IVA, i el sector critica que segons la llei les funeràries ofereixen un servei essencial, però alhora han de suportar una pressió fiscal desproporcionada. El sector reclama que aquest 21% es rebaixi fins al 10%.