El Neuschwanstein nostrat
No pateixin, els deixo uns segons per buscar què és Neuschwanstein…
Ara ja saben que és el nom d’un dels castells més famosos del món. Diuen fins i tot que en aquesta construcció va inspirar-se Walt Disney per fer el castell de la Bella Dorment dels seus parcs temàtics.
Però avui no anirem al castell bavarès. Volem aproximar-nos a un castell que sí que tenia funcions defensives i geoestratègiques, a més de representatives i intimidatòries, com les que no tenia el castell de Lluís II de Baviera. Volem apropar-nos a l’inexpugnable castell de Miravet.
El conjunt castral va ser seu d'una de les comandes catalanes de l'orde del Temple més importants de tota la Corona d’Aragó. Respon a un model de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a gran part d’Occident per l'orde del Temple. El de Miravet és considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar templera del món. Però els templers no van ser els únics en trobar aquest punt: ibers, romans, musulmans… Tothom ha passat per Miravet i tothom ha passat per l’Ebre.
L’entorn natural ajuda, òbviament! El meandre que crea el riu a l'altura de l’indret on s’aixeca el castell i els més de 100 metres sobre les seves aigües encara hi ajuden més. Però la construcció sí que és mà de l’home.
Amb un fossar i unes muralles de més de 25 metres d’alçada, el camí per arribar al castell encara ara és tortuós i aclaparador. Dins del recinte clos, a més de les típiques estances d’un castell, trobem les cavallerisses, la torre del tresor, diferents cambres, celler i tot allò relacionat amb la vida en comunitat dels seus habitants.
Cal recordar que l’Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó compartia aspectes de la vida militar i religiosa. Fet que afegia al conjunt elements com una capella més gran de l’habitual i estances dedicades a les tasques monacals.
El castell de Miravet va sobreviure als templers, als hospitalers i als militars que l’habitaren al llarg del temps. Una de les millors imatges d’aquesta pervivència del nostre patrimoni ens la va oferir Joaquim Mir en un parell de les seves teles titulades Fantasia de l’Ebre.
No ens calen més proves per tornar al nostre Neuschwanstein.