Pitjor memòria a mesura que et fas gran? La culpa podria ser, també, de la teva microbiota intestinal

Encara no està del tot clar per què a mesura que acumulem canes, perdem capacitats cognitives i la memòria comença a deixar-nos a l’estacada. Des de la neurociència s’apunta a la disminució del flux sanguini al cervell; al fet que, de manera natural, en l’envelliment perdem volum de substància grisa; o que els mecanismes de reparació neuronals, una mica com tot, ja no són tan eficients i comencen a fallar. A totes aquestes potencials raons, ara els científics n'hi sumen una altra: la microbiota intestinal.

En un estudi fet amb ratolins, un equip de la Universitat Stanford han trobat que un bacteri que prolifera a l’intestí dels rosegadors amb l’edat té un paper cabdal en el declivi cognitiu dels animals. Han vist que aquest bacteri, de nom P. Goldsteinii, fabrica unes molècules que fan que les neurones que connecten panxa i cervell no es puguin comunicar. De retruc, disminueix l’activitat en una regió del cervell, l’hipocamp, que té forma de cavallet de mar, que s’encarrega de l’aprenentatge i de formar nous records.

“Malgrat que la pèrdua de memòria és habitual amb l’edat, afecta de forma molt diferent la gent”, apunta en un comunicat de premsa Christoph Thaiss, coautor d’aquesta recerca, publicada a Nature. “Volíem entendre –prossegueix– per què alguns ancians tenen el cap clar, mentre que d’altres persones comencen a patir declivi cognitiu a partir dels 50 o 60”.

I el que han trobat és que, a diferència del que s’assumia en aquest àmbit de la recerca, sembla que la disminució de capacitats cognitives no està lligada al cablejat del cervell, sinó que el cos la modula activament. “El tracte gastrointestinal hi té un paper crític, en aquest procés”, ressalta Thaiss.

L'eix intestí-cervell

Des de fa un parell de dècades, hi ha molta recerca sobre l’eix cervell-intestí. És una àrea, de fet, efervescent pel que fa a estudis de la qual han sorgit descobriments que han mostrat la vinculació estreta entre aquests dos òrgans. Per exemple, s’ha vist com les persones amb trastorns mentals o malaltia neurodegenerativa, com Alzheimer o Parkinson, tenen una microbiota destarotada, tot i que no se sap si és causa o conseqüència de la malaltia. En ratolins, hi ha hagut experiments que han demostrat com els bacteris de l’intestí estan al darrere de l’ansietat i la depressió. I hi ha indicis que en humans podrien tenir-hi un paper important; tant que, de fet, ja es comencen a tractar els símptomes de depressions lleus amb determinats probiòtics.

Aquest estudi de Stanford va en aquesta línia. Els investigadors van agafar microbiota intestinal de ratolins vells amb menys capacitat cognitiva i la van donar a ratolins joves. Van comprovar que els rosegadors joves amb bacteris de vells resolien pitjor les proves que els presentaven que companys seus als quals no se’ls havia donat res. Quan els investigadors tractaven els ratolins amb antibiòtics, que es carreguen la microbiota, els animals ho tornaven a fer bé.

De tots els bacteris més abundants en els intestins dels rosegadors vells, es van fixar en P. Goldsteinii. Van fer més experiments i van veure que aquest microorganisme produeix àcids grassos de cadena mitjana. Si els donaven a menjar aquestes molècules als ratolins joves, observaven que aquestes disparaven una resposta immunitària inflamatòria que disminuïa l’activitat al nervi vague, una mena d’autopista que comunica cervell i intestí, i també a l’hipocamp.

Quan estimulaven l’activitat del nervi vague en els animals, els ratolins més vells recuperaven capacitat cognitiva i eren capaços de recordar nous objectes i escapar més ràpidament de laberints, igual que els joves.

Si aquests resultats es demostren en humans, això podria obrir la porta a trobar fàrmacs i intervencions per modular la microbiota que ajudarien a combatre el declivi cognitiu associat a l’envelliment.