Superancians: cervells de 80 anys amb l'agilitat mental dels de 50
Les conclusions d’un nou estudi explicarien per què aquest grup té una memòria tan excepcional
Els cervells de molta gent es deterioren a l’envellir, quan són envaïts per proteïnes amb un funcionament defectuós que provoquen la mort cel·lular, així com una pèrdua de memòria i de cognició. En canvi, hi ha qui conserva el cervell gairebé intacte, amb la mateixa agilitat mental als 80 anys que als 50. Un article publicat a la revista Nature el 25 de febrer planteja una nova explicació possible per a aquesta discrepància i aprofundeix en un dels debats més candents de la neurociència: la possibilitat que els cervells humans siguin capaços de generar noves neurones a l’edat adulta, un fenomen anomenat neurogènesi.
L’estudi va descobrir que els anomenats superancians (super-agers) –persones de 80 anys o més amb la memòria pròpia d’algú 30 anys més jove– tenien aproximadament el doble de neurones noves que els adults amb una memòria normal per a la seva edat, i 2,5 vegades més que els pacients d’Alzheimer. La investigació es va centrar en una zona del cervell, l’hipocamp, important per a l’aprenentatge i la memòria i que, segons es creu, és on neixen la majoria de neurones noves.
Segons Tamar Gefen, professora associada de psiquiatria i ciències de la conducta a la Facultat de Medicina de la Northwestern University Feinberg, que ha col·laborat en la investigació: “Aquest treball aporta proves biològiques que un cervell envellit encara és plàstic”, fins i tot a partir dels 80 anys.
Cèl·lules neuronals "nadons"
Per investigar la neurogènesi en gent d’edat avançada, els científics primer van mirar de detectar-ne indicis, mitjançant una autòpsia, en cervells de joves d’entre 20 i 40 anys, que van morir amb una cognició normal. Hi van identificar marcadors genètics de tres tipus principals de cèl·lules: cèl·lules mare neuronals, neuroblasts i neurones immadures.
“Les cèl·lules mare neuronals es podrien comparar amb nadons, els neuroblasts serien adolescents i les neurones immadures vindrien a ser gairebé adultes”, en paraules d’Orly Lazarov, professora de neurociència a la Facultat de Medicina de la Universitat d’Illinois a Chicago, que ha dirigit la investigació. La presència d’aquests tres tipus de cèl·lules fa pensar que potser les cèl·lules mare estan actives i es divideixen al cervell, i que aquestes noves cèl·lules, els “nadons”, maduren fins a convertir-se en adultes.
Tot seguit, els científics van buscar aquests tres tipus de cèl·lules en el cervell de quatre grups de persones d’edat avançada: amb cognició normal, amb deteriorament cognitiu lleu, amb Alzheimer i els superancians. Tots els membres dels grups havien donat el cervell a la ciència perquè l’estudiessin després de la seva mort. Cada grup presentava indicis dels tres tipus de cèl·lules, però les quantitats diferien espectacularment i semblaven estar relacionades amb la cognició en el moment de la mort.
Els superancians tenien un nombre considerablement més alt de neurones immadures a l’hipocamp, no només en comparació amb les altres persones d’edat avançada, sinó també amb el grup de joves. Les neurones immadures dels superancians tenien també unes característiques genètiques i epigenètiques úniques que, segons creuen els investigadors, les feien resistents a l’envelliment.
Com explica Gefen: “El fenomen dels superancians no es produeix només perquè tenen més cèl·lules joves, sinó perquè hi ha un tipus de programació genètica” que en permet la conservació.
Bryan Strange, un professor de neurociència clínica de la Universitat Politècnica de Madrid que estudia un grup diferent de superancians, diu que la neurogènesi explicaria altres aspectes exclusius dels cervells dels superancians, com ara les dimensions de l’hipocamp, que sol ser molt més gran que el de la gent de la seva edat. Assenyala, però, que el cervell dels superancians presenta altres diferències –com ara més volum en zones on no hi ha neurogènesi i més connectivitat entre les regions del cervell– que no es poden explicar amb les noves dades.
Aplicacions també per a l'Alzheimer
La investigació també ha fet alguna troballa interessant sobre el grup dels pacients d’Alzheimer. El cas és que tenien més cèl·lules mare neuronals que els altres, però molts menys neuroblasts i neurones immadures.
“Si tens una neurogènesi normal, vas perdent les cèl·lules mare gradualment”, comenta Hongjun Song, professor de ciències neurològiques a la Facultat de Medicina Perelman de la Universitat de Pensilvània, que investiga la neurogènesi, però no ha participat en l’estudi. Una interpretació que es pot donar a aquest nou descobriment és que, en el cas de l’Alzheimer, la neurogènesi s’interromp i, per tant, les cèl·lules mare es desactiven i no poden passar a la següent fase de desenvolupament; per això es conserva la reserva de cèl·lules mare.
Com afirma Song, “si això és veritat, s’obre una perspectiva totalment nova en aquest camp”, perquè es podria tractar l’Alzheimer reactivant les cèl·lules mare latents.
No tothom, però, està convençut de les conclusions de l’estudi. Per a Shawn Sorrells, professor associat de neurociència a la Universitat de Pittsburgh i que també ha investigat la neurogènesi, l’objectiu de cartografiar com canvia l’hipocamp amb l’envelliment i com canvia d’una manera diferent segons com envelleixi cadascú és summament interessant i molt important.
Però li preocupa que l’estudi presenti alguns dels defectes metodològics i supòsits d’altres investigacions sobre la neurogènesi. Li agradaria que les conclusions es validessin mitjançant altres tècniques.
Els experts coincideixen que els nadons i els nens petits són capaços de generar noves neurones al cervell, com els adults d'algunes espècies d’animals. Però molts d’ells pensen que encara no se sap del cert si els adults humans tenen aquesta capacitat. Nombrosos estudis ofereixen proves en tots dos sentits, i els resultats acostumen a estar influenciats pels mètodes dels investigadors.
És molt probable que aquest últim estudi no dirimeixi el debat, però sí que dona als científics noves pistes per investigar. La doctora Lazarov, per la seva banda, intenta ara entendre com es relacionen les neurones immadures dels superancians amb la memòria superior d’aquest grup, i vol saber si seria possible capturar part d’aquesta activitat en un fàrmac que ajudés els ancians a mantenir l’agilitat mental durant més temps.