Blanch: "Els directius de Caixa Girona vàrem complir el nostre paper dignament"

BarcelonaJordi Blanch, exdirector general de Caixa Girona del juny del 2008 al 2010, quan l'entitat va quedar absorbida per CaixaBank, ha afirmat de manera clara: "Els directius de la caixa gironina vàrem complir el nostre paper dignament" i "vàrem fer la nostra feina''. En la seva compareixença davant la comissió d'investigació de les caixes, Blanch ha justificat la fallida de l'entitat perquè tot i que les dificultats que varen viure les caixes eren "superiors de molt en molt" a les que s'havien registrat en altres ocasions, aquest cop, per primera vegada, el regulador, el Banc d'Espanya, "no va ajudar", com sí que ho havia fet en altres crisis financeres.

L'exdirector general ha justificat la crisi de la caixa gironina i d'altres entitats financeres perquè l'aterratge suau que es va vaticinar no es va produir i després de 14 anys de fortíssim creixement l'economia espanyola va presentar un dels desequilibris exteriors "més grans del mon", que va coincidir amb una crisi financera sense precedents.

Blanch ha afirmat que si el govern espanyol hagués adoptat mesures de capitalització al mateix temps que ho van fer els governs europeus amb les seves respectives entitats financeres, dos anys abans, la situació hauria sigut diferent. L'exdirectiu ha afegit que si el govern espanyol hagués actuat abans, les entitats financeres haurien pogut rebre ajuts de caràcter individual per augmentar la seva solvència de capital, i no com es va regular, a través del Frob, que prestava diners al 7,75% d'interès i amb l'obligació de fer una fusió.

L'exdirector general ha dit que la "travessia del desert" no es va poder superar perquè la crisi es va allargar més del que es preveia i això va impossibilitar superar-la. Tot i això, ha afirmat: "Els directius de Caixa Girona vàrem complir el nostre paper dignament, vàrem fer la nostra feina". Però davant el grau de dificultats, les autoritats regulatòries "no ens varen ajudar" amb una legislació favorable, ha assenyalat.

Blanch ha recordat que anys abans, per exemple en la crisi financera dels noranta, el regulador va ajudar el sistema financer amb una regulació per salvar la crisi del deute sobirà, i, en comptes d'obligar a actualitzar el seu balanç amb el preu real de les emissions adquirides per les entitats financeres, va regular que els bancs i caixes mantinguessin el preu nominal d'adquisició de l'emissió, "cosa que va estalviar enormes provisions" en els balanços dels bancs i de les caixes, i es van estalviar una crisi del sistema bancari.

En la seva intervenció, Blanch ha suggerit que possiblement el govern espanyol va decidir actuar fora de temps i més tard del que ho van fer els governs europeus que van injectar diners als seus respectius sistemes bancaris sense necessitat de justificar les mesures. En canvi, ha dit Blanch, quan el govern espanyol va decidir actuar la UE va imposar condicions als ajuts i entre aquestes condicions hi havia la prohibició de l'ajut individualitzat i l'obligació de la fusió.

Jordi Blanch ha justificat en dos fets la impossibilitat que Caixa Girona es mantingués en solitari en el mercat financer. La primera causa va ser una crisi econòmica que es va allargar més del que es preveia, amb una taxa d'atur de l'entorn del 27%, i la segona, una regulació bancària que no va afavorir el fet que les caixes continuessin com a marca en solitari.

L'exdirector de Caixa Girona ha explicat, però, que des del juny del 2009 ja es va veure que l'opció per poder continuar era la fusió, amb una reglamentació que era clara en la seva redacció quan regulava aixecant "molt el llistó" de la solvència i que condicionava la percepció d'un ajut financer a la necessitat de "casar-se" amb una altra entitat financera.

En les seves explicacions, Blanch ha assenyalat que un cop descartada la fusió amb les caixes d'Unnim, es van obrir les negociacions amb totes les caixes catalanes per analitzar una possible fusió. En aquest moment, i un cop ja Caixa Girona havia començat a negociar amb diferents caixes, entre elles CatalunyaCaixa, el departament d'Economia va "pregar" que es tornés a mirar l'operació de fusió per veure si era possible arribar a bon port, segons ha explicat Blanch. Tot i això, l'exdirector general ha reconegut que el departament d'Economia sempre "va donar llibertat" a la direcció de Caixa Girona en el procés i en la decisió final.

Blanch ha informat els diputats que un cop descartat Unnim i obertes negociacions amb altres entitats, al cap d'uns mesos ell va presentar una proposta de fusió amb La Caixa perquè era l'opció més viable, i així ho van entendre els impositors, ja que quan es va tenir coneixement de l'operació en pocs dies es va veure un increment del volum de dipòsits que mesos abans havien abandonat l'entitat, davant l'escenari d'incerteses que despertaven les fusions, segons la intervenció de l'exdirector general.

"Dormir més tranquils"

El directiu creu que la integració amb CaixaBank, sense ajuts públics, no va suposar una liquidació de l'entitat gironina, sinó que s'ha de considerar com la millor operació per garantir el negoci de Caixa Girona. Blanch ha dit que es va tractar d'una decisió "financera, econòmica i empresarial" que va permetre als impositors, als empleats i a l'obra social "dormir més tranquils".