Corominas: art juganer per llepar-se’n els dits

GironaDurant la convalescència d’un infart que el va sorprendre fa dos anys mentre buscava bolets, Quim Corominas (Sarrià de Ter, 1951) es va dedicar a pintar amb retoladors sobre paper amb el suport d’una fusta a la falda. Les taques de color que van embrutir el paper per protegir la fusta van suggerir-li una nova via creativa. Rebuig, atzar i colorisme són claus en l’obra de Corominas, que fins al 4 de març mostra obres inèdites i recents a La Mercè de Girona, un centre cultural on ha fet de professor d’art durant 30 anys. Estrats. Continuïtat i variacions, comissariada per alumnes del grau d’història de l’art de la Universitat de Girona, coordinats per Jordi Armengol i Lluïsa Faxedas, reflecteix la seva “Santíssima Trinitat”: pintor, col·leccionista i mestre.

La mostra parteix de les caixes de l’etapa londinenca dels 70, que connecten amb materials i estratègies creatives recents: joguines escultura de paper, collages d’objectes de col·leccionista (capses de llumins antigues), pop-up, llibres d’artista, capses de jocs transformades i també algunes pintures d’aquest impressionisme abstracte colorista que, tot i que li han donat reconeixement, són només una part de la seva original i variada creativitat.

Art trapella

Corominas no ha perdut amb els anys l’entusiasme i la capacitat de joc del nen trapella que feia festa grossa quan una de les quatre papereres de Sarrià esbardellava una bala de paper durant la descàrrega. “D’aquelles restes en fèiem confeti, serpentines, fins i tot disfresses”. Els alumnes de La Mercè van suplir aquells amics d’infància. “Els nens són un laboratori i un descobriment constant. T’ensenyen l’atzar i la improvisació. Amb ells descobria que els joguets poden ser escultures”.

Corominas té una de les millors col·leccions d’Europa de pop-up, els desplegables tridimensionals de paper, i és un habitual dels mercats de vell, on troba materials de rebuig i publicacions antigues per incorporar-los a les seves obres. Cúter en mà, també aprofita l’ocasió per retallar imatges suggeridores de capses i displays publicitaris llençats. Però tampoc rebutja les possibilitats tecnològiques de l’aplicació de dibuix del seu smartphone, que acaben en impressions giclée sobre paper.

Corominas assegura que sempre ha buscat “el color, l’alegria, la llum”, i que els creadors pateixen angoixa quan busquen obsessivament una cosa que no troben. “Jo sempre he mirat de saber entendre el que et dóna l’atzar. De vegades, dos més dos fan cinc”. Això no vol dir que practiqui un art superficial. “Miro de crear el que m’agrada com a espectador, busco l’emoció profunda que et fa posar la pell de gallina”. Mentre Corominas explica la seva concepció de l’art, un conegut que surt de l’exposició el felicita des de lluny i li diu que tornarà per acabar de “degustar-ho tot”. És curiós veure aquest visitant ja gran acompanyar els mots amb el gest de llepar-se els dits propi d’un nen llaminer. El gest resumeix l’art de Corominas.