Les dones tindran sala d’oracions pròpia

Girona“L’islam diu que a les mesquites les dones hem d’estar separades dels homes almenys per una cortina. Espero que les dones tindrem la mateixa superfície que els homes a la nova mesquita. És una qüestió que arreglen ells tenint en compte la veu de les dones”, diu Naima El Jouami, presidenta de l’Associació Amal Dones de Salt, que agrupa dones magribines i africanes.

Com demana la Naima, les dones tindran un espai propi per a l’oració a la mesquita del polígon de Torre Mirona, però no estarà separat del dels homes per una cortina. Segons els plànols que mostren Rafat Sarajeddin i Mohammed Attauil, secretari i president, respectivament, de la Comunitat Islàmica Imam Malik, les dones resaran en una sala espaiosa de la segona planta, on hi ha també diverses aules on s’impartiran cursos d’àrab, s’ensenyarà l’Alcorà o es faran classes de reforç escolar. Actualment uns 400 alumnes segueixen aquests cursos a les mesquites que la comunitat magribina té al centre de Salt. Els homes, segons expliquen Attauil i Rafat, disposaran d’una gran sala d’oracions a la planta baixa, amb un espai reservat per a l’imam encarat a la Meca. A la mateixa planta s’hi ubicarà una sala de te, diverses oficines, serveis i un petit pati. La planta subterrània farà les funcions de pàrquing.

Apartats del centre

Com la majoria de magribins de Salt, la Naima espera amb impaciència l’entrada en funcionament de la nova mesquita, però critica que està “massa lluny del centre per poder-hi anar a peu”. “Serà un problema per als primers resos del matí, sobretot per a les dones”, lamenta.

Mohamed Chriyaa, president de Magribins Sense Fronteres i coordinador de projectes de Nou Sol de Salt, també preferiria que la nova mesquita estigués situada més a prop del centre de la població. Ell assegura que és creient no practicant, però es mostra “completament a favor que hi hagi una mesquita a Salt, i que no s’ubiqui en un garatge sinó que sigui una mesquita feta expressament per al culte”.

Abandonar el centre urbà era l’única opció que tenia la comunitat musulmana si volia una mesquita de prou dimensions per acollir tots els fidels que solen compartir l’oració, especialment els divendres, i en festes com el Ramadà. Una modificació urbanística, aprovada durant el mandat de la socialista Iolanda Pineda, va permetre ubicar centres de culte en el sòl destinat a naus industrials del polígon de Torre Mirona. La Comunitat Islàmica va comprar aleshores el terreny on s’aixeca la mesquita.

Ocults de la societat

Algunes entitats ho van interpretar com una mesura per mantenir ocultes a la societat les manifestacions religioses dels musulmans. El col·lectiu magribí s’ha resignat a tenir el seu temple en un polígon industrial. “Dins de la ciutat hi estaríem millor, però no hi podíem fer una mesquita com aquesta”, admet Attauil. Molts dels fidels no tenen vehicle particular i no hi ha cap transport públic que arribi fins al polígon. “Demanarem a l’Ajuntament que hi faci arribar una línia d’autobusos”, indica.

El fet que la mesquita ja hagi estat objecte d’atacs xenòfobs, abans de ser inaugurada, ha obligat la comunitat magribina a adoptar mesures de vigilància per quan s’obri el temple, com ara la instal·lació de càmeres a l’exterior de l’edifici.