ERC s'endú el 32,87% dels vots i es converteix en primera llista a Girona per primer cop en unes eleccions europees

GironaLes crides per esbandir el fantasma de l'abstenció i la concepció d'unes europees lligades al procés sobiranista han capgirat la participació a les comarques gironines. Del 65% d'abstenció que hi va haver en els darrers comicis del juny del 2009, ara aquest percentatge s'ha reduït fins al 52,70%, segons les dades provisionals fetes públiques pel Ministeri de l'Interior (amb el 99,48% de vot escrutat).

En total, a la demarcació han anat a les urnes 236.914 ciutadans. Traslladat en percentatges, això suposa que gairebé un de cada dos gironins cridats a votar a les europees han exercit aquest dret (en concret, el 47,30%).

ERC, llista més votada

El resultat que dibuixen les europees a la demarcació repeteix fil per randa el patró nacional amb allò que fa referència a l'ordre dels partits. Així, per primer cop al territori, ERC-NECat s'ha imposat com a llista més votada amb el 32,87% dels vots.

En concret, la candidatura encapçalada per Josep Maria Terricabras ha rebut 77.179 suports. De fet, per als republicans, això ha suposat fer el salt des de la tercera llista més votada -on hi portava des del 2004- fins directament a la primera.

CiU, que a les eleccions del juny del 2009 va tornar a imposar-se al PSC a les comarques gironines, ara ha de cedir el lloc un altre cop. La coalició passa a ser de nou segona llista, després de quedar més de dos punts per sota dels republicans (ha rebut el 30,77% dels vots; en concret, 72.241 suports).

Aquesta és la segona vegada, en tot l'històric de les eleccions europees a les comarques gironines, que CiU no queda com a llista més votada. Ho va aconseguir als comicis del juny del 1987, 1989, 1994, 1999 i a les passades del 2009. El 2004, però, els socialistes van aconseguir imposar-se.

El PSC s'enfonsa

A més d'erigir ERC com a força més votada al territori, aquestes europees també reflexen l'enfonsament que viuen els socialistes catalans. El PSC cau fins al tercer lloc per primer cop en l'històric de les europees a comarques gironines. I sobretot, ho fa perdent un gran número de suports.

Mentre que a les eleccions del juny del 2009 els socialistes van rebre el 29,72% dels vots i van quedar frec a frec amb CiU, que els va superar només per dècimes (amb el 29,99%), ara la diferència és abismal. A les comarques gironines, la candidatura encapçalada per Javi López ha rebut només el 10,02% dels suports. En concret, 23.542 vots, cosa que suposa una diferència fins a tres vegades superior respecte les dues llistes més votades.

Per darrere els socialistes, a les comarques gironines, el dibuix dels partits és calcat al de Catalunya. ICV puja fins a la quarta força política i relega el PP a la cinquena. Els ecosocialistes, a la demarcació, han obtingut 16.242 vots i el 6,91% dels suports.

Per la seva banda, per primer cop en unes europees, els populars han reculat a comarques gironines fins a cinquena força (15.599 vots i 6,64% dels suports). Per últim, Ciutadans ha rebut 8.192 vots (3,48%).

En total, a les comarques gironines s'han emès 236.914 vots. Tot i això, no tots han estat vàlids o han anat dirigits a alguna força en concret. Un 0,91% de les butlletes (2.151) s'han declarat nul·les i un 1,63% (3.834) eren d'indecisos que han emès el vot en blanc.

A sis de vuit capitals

Si es posa la lupa damunt les vuit capitals de comarca, les europees del 2014 han erigit ERC com a força més votada a sis d'elles. A Girona ciutat, on la participació ha fregat el 50%, la candidatura de Josep Maria Terricabras s'ha endut el 32,64% dels vots (el 2009, només van aconseguir el 12,48%). Això ha fet que, a Girona, els republicans passessin de ser quarta força a la més votada. L'avenç és significatiu, sobretot tenint en compte que, a les passades municipals del 2011, ERC es va quedar sense regidors a l'Ajuntament.

Aquesta tònica, la de l'hegemonia d'ERC, s'ha repetit a la majoria de capitals de comarca, fins i tot en aquelles on CiU té majoria absoluta a l'Ajuntament, com és el cas de Figueres. A la capital de l'Alt Empordà, ERC s'ha imposat amb el 27,15% dels vots, seguits de CiU, que s'ha quedat gairebé a dos punts dels republicans (25,26%).

A Olot, ERC també ha estat la llista més votada i s'ha endut el 36,38% dels suports. Pel que fa al Pla de l'Estany, la candidatura encapçalada per Josep Maria Terricabras també s'ha imposat a Banyoles amb el 40,25% dels vots. Una situació que també s'ha repetit a Santa Coloma de Farners, on ERC ha aconseguit el 36,88% dels vots.

No obstant això, a les comarques de muntanya, CiU continua tenint-hi hegemonia. A Ripoll, la llista de Ramon Tremosa ha arribat a tenir el 35,82% dels suports i ha quedat com a més votada. També ho ha fet a Puigcerdà, on la coalició ha superat de llarg els republicans amb el 32,33% dels vots, davant del 25,80% que ha aconseguit ERC.