GENÍS MATABOSCH: “El circ ha estat criminalitzat per lobis ecologistes populistes i demagogs”

Cada nou projecte de Genís Matabosch (Figueres, 1977) compleix les màximes del món del circ: més gran, més difícil i, si pot ser, mai vist. Avalat per les quatre edicions del Festival Internacional del Circ de Figueres, ara impulsa el Circ Charlie Rivel, que combinarà atraccions de gran nivell amb el folklore català. També vol convertir Figueres en la capital mundial del circ el 2018, l’any en què voldria inaugurar la Ciutat del Circ, un ambiciós projecte amb un museu, un centre d’alt rendiment per a artistes i una carpa permanent amb espectacles.

¿El seu somni d’infant era ser director d’un gran circ?

La veritat és que no: jo somiava poder dedicar-me a alguna cosa que em fascinés, poder construir el càrrec a la mida de les meves dèries. Jo simplement m’he esforçat a convertir una passió en professió, m’he entestat a mostrar que el circ tal com jo l’entenc té un gran futur.

¿És cert que de petit durant les excursions escolars ja buscava objectes relacionats amb el circ?

Oi tant! La meva fal·lera pel circ ve de lluny. Amb 12 anys ja vaig començar a muntar el que avui és l’arxiu de documentació circense més gran de l’Estat i un dels més importants d’Europa. Dos-cents cinquanta anys d’història del circ. El circ ha sigut la meva passió des del meu primer dia, i cada dia!

Són mals temps per al món de l’espectacle. Com se’n surt el seu festival?

Arriscant moltíssim: som el festival d’arts escèniques estatal que més arrisca, un 75% del pressupost arriba de taquillatge i patrocinis privats que ens toca buscar. Per fortuna l’espectador confia en nosaltres, i esdevé còmplice total de l’esdeveniment amb ocupacions que freguen el 100%.

Diuen que ningú és profeta a la seva terra, però vostè ha consolidat una cita internacional a Figueres. Quin és el secret?

No hi ha secret: seriositat, transparència, un petit però excepcional equip de grans professionals, una oferta de qualitat, una xarxa de relacions internacionals, voltar pel món, perseverança i treballar set dies a la setmana!

Quina actuació el va impressionar més de petit i quina és la millor ara?

No recordo el meu primer circ, era massa petit. Als 15 anys em va fascinar, entre d’altres, la companyia de volteig eqüestre de Tamerlan Nugzarov que integrava el Circ de Moscou, que la tardor del 1992 va actuar al Palau dels Esports de Barcelona. Avui no n’hi puc dir una de sola: veig més d’un miler de nous números cada any arreu del món!

Pinito del Oro o Ángel Cristo?

Difícil. Els tinc un gran respecte a tots dos. Obligat a escollir, diria Pinito del Oro: per la seva carrera internacional, perquè encara no s’han igualat els seus vols al trapezi i perquè vaig donar-me el gust de publicar-li la seva autobiografia.

Vostè defensa el circ amb animals.

Conec el circ per dins i la preocupació pel benestar de la immensa majoria de cuidadors dels animals artistes. S’està criminalitzant el circ injustament, els polítics s’estan deixant portar pels lobis ecologistes que s’emparen en el populisme i la demagògia en aquest assumpte, en una guerra per conquerir l’opinió pública que no fa avançar res constructivament. Caldria preguntar per què aquest atac al circ i no a les hípiques, als parcs temàtics, als delfinaris o als torneigs medievals. Quina és la mà negra?

Què en pensa del circ de vela que es fa a Catalunya?

Estan lluny de la qualitat que proposen els circs capdavanters a Europa, com Gruss, Knie, Krone... Al circ li cal més que mai proposar grans espectacles per trencar prejudicis: que si és només per a nens, que si és oci i no cultura…

Què té més futur, el circ tradicional del Circ Raluy o el més contemporani del Cirque du Soleil?

Oposar el circ clàssic al contemporani és un debat erm, gens constructiu. El circ amb futur és el circ de qualitat: el de l’excel·lència, el dels grans números, el que espera l’espectador. Les estètiques estan en un segon terme. En dansa seria absurda una guerra entre clàssica i avantguarda. Com són les coses: avui, en circ, ser transgressor és ser crític amb la postmodernitat imposada per certes cúpules culturals i lobis diversos. A Figueres diem coses noves, aportem nous talents al panorama europeu, trenquem dogmes imposats. El circ està viu i el públic no es recuperarà gràcies a les suposades avantguardes sinó a la qualitat! Hi havia un enfocament erroni.

Què li diuen els noms de Ringling Bros i Barnum i Bailey? ¿Li hauria agradat viure la gran època del circ?

És evident que hauria sigut formidable viure l’època daurada, però és ara quan hi ha feina a fer per tornar a viure una nova etapa d’esplendor. Gairebé tot està per dir des del prisma del circ de qualitat: cal recuperar la confiança d’un públic al qual s’ha enganyat durant gairebé quaranta anys.

El circ té una cara fosca? Nens explotats, entrenaments molt durs, vida nòmada...

El circ, massa enfeinat amb el viatge, no ha sabut explicar-se, ha de suportar la càrrega de massa llegendes urbanes, com la dels animals. No és més dur convertir-se en estrella del circ que de la dansa, la música o la competició esportiva.

¿Les grans atraccions vénen de l’Est perquè allà estan més educats en la capacitat de sacrifici?

No té res a veure amb això: els règims comunistes van apostar pel circ i van treballar per tenir una xarxa de circs estables i escoles de referència mundial. Avui, tant de temps després, segueixen vivint d’aquella tradició de grans mestres, bons equipaments i un públic madur, amant del bon circ.