El gran reinventor del teatre català

Girona"Fills de Wifredo el Pelut!/ (això vol dir catalans) / Jo, sense ser geperut, / sóc un home molt menut / però tinc pensaments grans. / Provant doncs en tots sentits / que no só editor panarra, / escolteu grans i petits: / vaig a publicar els escrits/ de Don Serafí Pitarra". Així comença el pròleg dels 'Singlots poètics', una introducció satírica a una de les obres més impressionants del dramaturg, poeta i empresari teatral Frederic Soler (1839-1895), conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra. Els dos primers versos d'aquest pròleg han servit per posar títol a la conferència que el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, ha impartit aquest migdia a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Epicentre Pitarra

La conferència, organitzada pel departament de Filologia i Comunicació de la UdG, s'inscriu en un programa d'activitats amb què el Teatre Nacional de Catalunya reivindica la figura de Pitarra, "un dels autors més extraordinaris i desconeguts del nostre teatre". 'Epicentre Pitarra' neix amb la intenció de subratllar la rellevància de l'homenatjat en el nostre mapa literari ("Va ser el gran reinventor del teatre català", afirma Albertí) i, molt especialment, en la normalització escènica de la nostra llengua.

Fi del monopoli i desamortització

Xavier Albertí es remunta al 1833 (l'any en què es va posar fi a la llei de monopolis teatrals de Barcelona, que fins llavors només permetia fer representacions al Teatre de la Santa Creu) i al 1835, amb la desamortització de Mendizábal i la conversió en teatres de molts antics convents, per contextualitzar l'entrada en escena de Pitarra. En aquest sentit, recorda que les representacions teatrals anunciades a les cartelleres de la premsa vuitcentista sempre es feien en castellà, i que fins a l'èxit dels sainets de Frederic Soler i dels seus companys de generació no es va detectar una presència més important de l'ús del català. "L'any 1864, la presència de la llengua catalana als teatres de Barcelona era del 9%; tres anys després, ja era hegemònica".

Tresor soterrat

Prolífic com pocs, Frederic Soler va arribar a estrenar més d'un centenar de títols. No li faltaven detractors, que l'acusaven de ser irreverent amb l'estètica romàntica i crear peces "de baixa estofa, xarones, teatre d'espardenya", apunta Albertí. També li retreien, per exemple, que utilitzés el vers heptasil·làbic, ja que els crítics el consideraven "massa curt perquè els personatges tinguessin entitat". En canvi, el director del Teatre Nacional de Catalunya opina que amb aquesta estructura mètrica Pitarra aconseguia ser "punyent, espeternegador, d'imatges precises, com el sentit de l'humor català. Les seves obres són un tresor soterrat, i tant de bo puguem recuperar-lo". Segons ell, al teatre de Pitarra s'hi poden detectar tres línies molt clares: "la sàtira, la paròdia i la dramatúrgia lliure, aquesta última amb influències de Goldoni".

Reedició amb Arola Editors

Tot i que el corpus d'obres de Serafí Pitarra estrenades entre el 1864 i el 1866 té un gran interès literari i testimonial, fins ara només es disposava de l'edició moderna d'uns pocs textos puntuals d'aquesta època. Per tant, només es podien llegir en edicions originals, amb totes les dificultats que això comporta per a un públic no especialitzat. Conscient d'aquesta situació, Arola Editors acaba de publicar el teatre complet de Serafí Pitarra recollit a la sèrie 'Singlots poètics' (1864-1867), que ja des de l'estrena de 'L'esquella de la torratxa' al 1864 va contribuir decisivament a la difusió llegida de les obres de l'autor, amb contínues reedicions i tirades que de vegades superaven els 20.000 exemplars.

Immersió apassionant

El professor de la UdG Xavier Pla ha destacat que la conferència de Xavier Albertí és una primera iniciativa de col·laboració entre el Teatre Nacional de Catalunya i el departament de Filologia i Comunicació de la UdG. En finalitzar l'acte, Pla ha agraït a Albertí "aquesta immersió apassionant en la història de Barcelona, en l'emergència del teatre català i en la figura de Pitarra".