Busco un venedo de somnis com aquells que Juvenal diu que corrien per Roma, jueus que per quatre monedes et venien el somni que volguessis. Demanaria el somni d’un gos, amb els seus inferns i paradisos concrets, i si pogués ser el somni de la meva gossa, un petaner amb restes de husky siberià que vam anar a buscar a la gossera de Tossa, callada i corredora com si enyorés el trineu, que es passa moltes hores dormint, fent el gos al sol o a vora la llar, de vegades panxa enlaire, o arraulida amb el morro entre les potes de darrere.
Com fan els gossos, potser per una rèmora evolutiva -jo vinc del mico, però ella del llop-, sovint, mentre dorm, rondina i li tremolen les cames, té espasmes i gruny. Jo interpreto que somia, potser llops en llibertat.
Els gossos tenen la seva consciència i els seus somnis, i no estan pas més equivocats que nosaltres. No és en la diferència, com ens agradaria pensar, que la mentida triomfa, sinó en l’ambigüitat, per això sóc tan animalista com puc. Els gossos tenen la seva consciència, i els gats, els camells, canaris i puces. Consciències diferents, perilloses per als homes com perilloses són per a ells les nostres, però entre nosaltres mateixos, humans, també tenim diferents consciències.
Voldria el somni d’un gos, o el somni d’un xai: no comptar xais, ser comptat per un xai. El somni d’un ocell del paradís o d’un peix caribeny, el somni d’una serp embolicada en una branca a la selva, ben lluny d’aquí. El somni d’una mula pakistanesa després d’un dia de feina, el somni d’un escarabat de femer o el d’una mosca a dintre un nínxol, després d’atipar-se. Com deuen ser els turments somiats d’una papallona? ¿I els seus delits? Estaria bé, sentir l’escalfor d’una flor sobre la pols de color de les ales.
Pitàgores era vegetarià, creia que ens reencarnem en animals, qui sap si havia entrat en el somni d’algun. Jo dec sentir-me molt necessitat d’uns neguits diferents, lluny de l’actualitat europea -no hi ha consciència humana còmoda, no empastifada de brutícia i sang-, i potser amb el meu gos no faria: millor entrar al somni d’un gos que somiés un gat que somiés un cuc que somiés una aranya que somiés cocodrils, i així un zoològic -un internet-, al final del qual hi fos jo, com l’ou d’un farcit imperial, cuinat a dintre un colomí, el colomí a dintre una perdiu, la perdiu a dintre una polla, la polla dintre un capó i el capó en un faisà; el faisà en un gall dindi, el gall dindi farcint un cabrit, el cabrit un moltó, el moltó una vedella i la vedella cuita a dintre una vaca.