A veure si sóc jo mateix que aplico per defecte la hipocresia, vull dir que jo mateix prenc per excepcionals -o sigui, revocables- unes deixadeses i unes misèries que ja vaig viure a la universitat fa un quart de segle, i que són la norma del país, i no l’excepció. És el mateix que llegim, si fa no fa, a les narracions universitàries de Josep Pla.
La noia estudia primer de carrera i m’explica: “Ara els apunts i els exàmens estan penjats a internet, en webs com Patatabrava i Unibook. Algunes són gratuïtes i altres són de pagament. Però a més hi ha els repositoris de les mateixes universitats, que pengen els exàmens dels últims anys, i sempre almenys una pregunta és la mateixa. Hi ha preguntes que les canvien, però jo vaig fer un examen d’art que era calcat, me’l vaig descarregar a casa i me’l sabia perfectament abans d’entrar a l’examen. N’he trobat de totes les assignatures, la prova ordinària, la recuperació... Hi ha universitats que també pengen els apunts a la seva web, tu pots passar l’assignatura sense ni anar a classe, només als exàmens. Si tens els apunts i els exàmens, és fàcil aprovar. Hi ha gent que ho fa. Als exàmens no et demanen el carnet, pots substituir una altra persona i copiar. Hi ha un professor que a l’examen diu «Bé, marxo», i està tres quarts d’hora fora. Això ha passat. I jo he vist a l’última taula una alumna treure una tauleta, passar-se un powerpoint i anar copiant. La cosa més típica és agafar folis amb el segell de la universitat i portar-los ja escrits de casa. Però igualment sempre hi haurà alumnes que suspendran, per fàcil que ho posin. Segurament en carreres com bioquímica no passa tant, però a administració i direcció d’empreses, a la UB, fan igual, ho sé per una amiga, i una que fa medicina també només va a les pràctiques... Però a les carreres de lletres, tela, i a dret, vas als seminaris perquè passen llista, res més. Jo crec que el nivell és més baix que a l’institut. Arriba un profe, llegeix els apunts, fluix, ni se l’entén, i quan falta mitja hora per acabar la classe ja plega... I és com: els profes passen, els alumnes també. L’altre dia el professor d’estudis literaris deia: «Molta gent està deixant humanitats, hi ha un problema amb humanitats...»”
Un problema? L’ensenyament és el llegat, la fe transmesa. Quina hipocresia, haver-se’l de passar d’estranquis. Preparem els alumnes per al cinisme i no m’estranyen aquestes desercions a les humanitats -l’estudi d’uns valors clàssics que tenien l’ensenyament com a pedra de toc-, per la fe que posaven en l’home.