JORDI MASQUEF: “Hem de recuperar l’orgull de ser figuerencs i per això ens hem de desacomplexar”

Des del 14 de novembre, Jordi Masquef (Figueres, 1980) és el nou alcalde de Figueres en substitució de Marta Felip. L’exalcaldessa ja fa cinc mesos que és secretària general del departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat i en aquest temps s’ha estat gestionant un relleu que Felip sempre ha volgut per a Masquef, que ocupava el número 4 en la llista de les últimes eleccions municipals. Conscient que li queda poc temps per marcar perfil propi, Masquef espera sumar complicitats en el tram final de legislatura.

Què pot fer en el mig any, aproximadament, que queda abans de les noves eleccions?

Es poden fer moltes coses. Hem començat a un ritme trepidant, prement l’accelerador, perquè hem de recuperar un intangible que és l’orgull de ser figuerenc. Aquest estat de desànim que s’ha apoderat de la ciutat, que diuen que va tan malament, no crec que sigui tant una realitat com una sensació. Sí que és veritat, no ho podem negar, que Figueres té problemes estructurals, però també en pateixen altres ciutats mitjanes de Catalunya i, potser, aquí el vivim agreujat per la situació geoestratègica en què es troba Figueres. El que m’agradaria en aquests sis mesos, més enllà de tirar endavant temes puntuals, és revertir aquesta sensació de negativitat que hi ha en la gent de Figueres.

No és fàcil en un termini curt.

Vull que la gent se senti orgullosa de ser figuerenca i per això cal que ens desacomplexem i que la gent de Figueres entengui que la culpa que la ciutat de vegades no acabi de funcionar com tots voldríem no és únicament i exclusivament de l’Ajuntament. Una cosa que dic en molts discursos és que junts podem anar més lluny que si anem sols, i, per tant, hi ha d’haver una corresponsabilització. Nosaltres hem de ser responsables en més mesura, però també hi ha una feina de la gent perquè Figueres sigui la ciutat que tots volem que sigui. No recuperarem la Figueres dels 90 perquè les circumstàncies han canviat, són diametralment oposades, però la gent s’ha d’adonar que Figueres no és una ciutat qualsevol. Som forts en gastronomia, en turisme, en paisatge, també en comerç, que l’hem d’acabar de dinamitzar. Per tant, com diria aquell, no estem tan malament.

En el discurs d’investidura va parlar d’un pla de xoc contra l’incivisme i la inseguretat.

Em diuen que Figueres està bruta. Tinc ulls a la cara; ja ho veig, que està bruta. No m’estendré en el contracte de les escombraries, que ve de l’any 2000 o 2001, amb l’alcalde [Joan] Armangué. Són 15 anys de concessió. El vam voler canviar, i teníem un pacte amb els socialistes. Però un dijous ho veuen de color de rosa, el dissabte següent trenquem i dos dies després hi ha un recurs al Tribunal Català de Contractació. Haurem d’esperar que el tribunal resolgui. Però també en bona part l’incivisme és perquè falta molta pedagogia, i també falta mà dura. Més enllà d’això, i és el que m’interessa, hi ha una sensació d’inseguretat, cosa que no vol dir que hi hagi molta inseguretat. Les ràtios de Figueres no són especialment preocupants, però s’han incrementat. Hem d’aplicar una política de tolerànciazero en tot: en el trànsit, amb les multes, amb els conductors que fan servir el mòbil, amb els incívics i amb els delinqüents. Però la seguretat no és una qüestió únicament de l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana, també hi ha els Mossos d’Esquadra i hi ha una mancança espectacular d’efectius dels Mossos. Em reuniré aviat amb el conseller Buch per demanar-li més efectius. Més enllà d’això, hi ha problemàtiques molt concretes en determinades zones de la ciutat. És un problema global però la gent pica a la porta de l’alcalde, no en d’altres.

Ara l’equip de govern són 5 regidors sobre un total de 21. ¿Tenen possibilitats de recuperar els dos regidors no adscrits, que eren d’Unió, i tornar a ser 7?

Sí, ho intentarem. Ja hem tingut reunions. Hem començat amb la directa posada, bàsicament perquè no tenim gaire temps. Set és millor que cinc, i vuit millor que set. Amb els no adscrits hi ha bona sintonia, no ha d’estranyar a ningú, vam formar part de la mateixa llista i vam defensar el mateix programa el 2015. En Manel Toro sempre va dir que hi havia un problema personal, que no tenia feeling amb l’anterior alcaldessa. Una vegada l’alcaldessa s’ha retirat de la primera línia, quin problema hi ha d’haver?

Vostè també ha dit que vol governar d’una manera diferent de la de Marta Felip.

Gent que es presenta sota un mateix programa electoral i que comparteix molts pensaments polítics dins del mateix espectre pot tenir diferents perfils. La Marta i jo hem coincidit en moltes coses i mai no renegaré d’ella, al contrari, haig de ser agraït amb la persona que va confiar en mi quan jo no era ningú. Vinc de tenir dues regidories amb Santi Vila, i quan arriba ella em dona Fires i Mercats i algunes altres, i no precisament menors. Per tant, va confiar en mi i no en renegaré, com tampoc no ho faré de l’acció de govern, de la qual també he sigut partícip. No em presento com el cavall blanc de Sant Jaume, jo hi era, i tant si hi era. Però en determinades coses miraré d’agafar el millor de la Marta i n’intentaré esborrar el que no era tan bo. Crec que es pot fer un canvi d’estil. El meu és parlar molt: diàleg, diàleg i més diàleg. L’oposició té la sensació que no se l’ha tingut en compte i això s’uneix al fet que estem en vigílies d’unes eleccions. Per tant, encara que no ho vulguem els que governem, tot s’impregnarà d’aquesta batalla tacticista. Però la ciutadania el que ens demana és que tirem endavant projectes per a Figueres.

Dels que hi ha sobre la taula, en començarà algun els pròxims mesos?

Sí, i tant. El nou pavelló esportiu és una prioritat i el portarem al ple del desembre, així com l’inici de les obres de la casa natal de Dalí, que podrien començar al febrer. Aquesta és la intenció i vull deixar-ho clar, perquè l’experiència em diu que el pitjor que es pot fer és generar una expectativa i llavors defraudar.