JOSEP-MARIA TERRICABRAS: “A Europa creix el respecte pel projecte independentista, tot i que esperen fets”

No passa sovint que un filòsof abandoni les aules o la direcció d’una càtedra de pensament a la universitat per dedicar-se de ple a la política. Xavier Rubert de Ventós o l’italià Gianni Vattimo en són dos exemples. Els cita Josep-Maria Terricabras (Calella, 1946) quan se li recorda la sorpresa que va generar la seva decisió de presentar-se com a candidat d’ERC a les eleccions europees sabent que hauria de posar fi a 30 anys de docència i deixar la direcció de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que va impulsar fa 25 anys. Quan fa poques setmanes que ha començat el seu segon any a l’Eurocambra, Terricabras confessa que enyora les aules però assegura que l’apassiona la seva feina d’eurodiputat (tant, que sempre és el primer d’entrar al Parlament, on sovint ha d’esperar que el funcionari li obri la porta), i es mostra convençut que des del grup que presideix, l’Aliança Lliure Europea (ALE), coalitzada amb Els Verds, pot fer aportacions decisives per construir una Europa millor, on hi voldria Catalunya com a estat independent.

Va seguir la nit electoral del 27-S a Girona i a les 7 del matí volava cap a Brussel·les. Com veu el resultat i com el veuen els seus col·legues a l’Eurocambra?

Hem obtingut una victòria espectacular amb una participació rècord. Deien que si es passava del 75% de participació l’independentisme no seria majoritari, i s’ha vist que no és així. Els grans mitjans europeus i de tot el món així ho reconeixen. Quan dilluns vaig arribar al Parlament Europeu em vaig anar trobant amb col·legues diputats que m’aturaven i em felicitaven per la victòria.

¿Creu que amb les seves declaracions el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha mostrat poc compromís amb el que han dit les urnes?

La CE no farà res fins que no hi hagi fets. Juncker ja ho ha dit dues vegades, i serà així. És com ho han fet en altres casos i em sembla bé que sigui així. A Europa creix el respecte pel nostre projecte independentista perquè és seriós i es fa sense fer mal. Ara bé, esperen fets. I Juncker va prometre que els respectaria.

La Comissió d’Afers Constitucionals (AFCO) enviarà una missió d’eurodiputats a Catalunya i Espanya per analitzar el procés sobiranista. Quan serà?

El 2016. De missions d’aquest tipus se’n fan poques, dues o tres a l’any, i és molt important que s’hagi acceptat la nostra petició. Vol dir que hi veuen un problema i el volen conèixer de primera mà.

Va entrar al Parlament Europeu confessant-se eurocrític. Ha canviat?

Continuo sent eurocrític, però en cap cas euroescèptic. D’euroescèptics n’hi ha. Són els que volen la desintegració de la UE. Penso que això seria un autèntic desastre. La UE és absolutament imprescindible, no només per raons econòmiques, sinó també per raons polítiques i diria que gairebé morals, perquè defensa uns valors de llibertats democràtiques, de drets humans, que no sempre defensen grans potències emergents com la Xina, el Brasil o l’Índia. Cal que aquests valors siguin defensats per una UE enfortida. I continuo sent eurocrític perquè a vegades no estem a l’altura de les circumstàncies, com en el terrible cas de l’escassa o nul·la reacció dels estats europeus davant de la immigració.

Sobre aquesta qüestió, va demanar un mea culpa a les institucions europees.

Al plenari vaig dir que la primera cosa que havien de fer el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu és reconèixer que bona part de les coses que estan passant són culpa de molts països europeus, que han participat en la salvatge invasió de l’Iraq i en la mala gestió o despreocupació en els conflictes al Mediterrani i a al Pròxim Orient. No vaig obtenir resposta i no se’n va fer ressò, però em va semblar important exposar-ho.

Quina ha de ser la solució?

Si a Europa acollíssim 5 milions de refugiats estaríem acollint un 1% de la població europea. I estem debatent si n’acollim 100.000 o 200.000! És gasiveria. D’altra banda, hem d’actuar contra les màfies que abusen dels immigrants, però també en els països d’origen. I lluitar de manera contundent contra l’Estat Islàmic. El que no podem fer és la política del deixar fer. Cal anar a les causes.

Ha deixat enrere trenta anys de docència. Enyora les aules?

Sí, les enyoro. Al llarg d’aquests anys em sembla que he mantingut una certa obertura i joventut intel·lectual gràcies al contacte constant amb alumnes joves, amb col·legues joves.

Què aporta el seu perfil de filòsof a l’exercici de la política?

Al nostre grup ho debatem tot, ens passem hores fent debats molt rics. Em fa pensar una mica en el Maig del 68. A mi les parts que m’interessen més d’aquests debats són les qüestions més conceptuals, les idees, el que hi ha al darrere de les propostes que es fan. És aquí on miro de fer les meves petites aportacions.

Molta gent desconeix què es fa al Parlament Europeu.

Entre un 70% i un 75% de les activitats de la nostra vida estan regulades per reglaments europeus, però pocs ciutadans europeus en són conscients. El problema és que els mitjans de comunicació no solen mostrar interès per Europa i els governs, quan apliquen normatives europees, si surten bé s’atribueixen l’èxit i si surten malament en donen la culpa a la UE.

En un informe denuncia el secretisme amb què es negocia el tractat de comerç, el TTIP, amb els Estats Units.

En el comerç de productes alimentaris i farmacèutics, si es tendeix als estàndards de seguretat dels EUA, Europa hi perdria escandalosament. Han assegurat que no, però el secretisme amb què es negocia ens posa en guàrdia. Vaig escriure un informe semihumorístic sobre la consulta que em van permetre fer a tot just dos capítols del text: va ser en una cambra tancada on cal entrar amb codi, sota vigilància constant, com si anés a una presó. Un secretisme que fa mal efecte.