Josep Tero: “Kavafis et planteja anar més enllà i pensar una mica més”

Després de musicar poemes de dotze poetesses mediterrànies de tots els temps en el seu últim treball, Josep Tero està gravant a Terrassa el desè disc de la seva carrera. Kavafis en concert / Josep Tero canta Kavafis (Temps Record, 2016) serà el primer disc del cantautor empordanès totalment dedicat als poemes de Konstandinos Kavafis, un dels seus referents vitals. Constarà de vuit poemes, dos musicats per Lluís Llach - Viatge a Ítaca i A la taverna del mar - i els altres sis per ell, dels quals dos són noves musicacions. La presentació serà a l’agost al festival Portal Blau de l’Escala, però les noves cançons ja les està interpretant en els últims concerts que ha fet, tres a Grècia i dos als Països Catalans.

En la seva trajectòria ha sigut una constant divulgar poetes catalans i Kavafis.

Fa més de 25 anys que vaig començar a musicar Kavafis. El primer poema, Cos meu, recorda, el vaig musicar sota l’empara de la força tel·lúrica de la terra, que quan t’inspira sents viva sota els peus. Ara em ve molt de gust integrar els poemes musicats per en Llach als musicats per mi, i convidar la cantant grega Maria Farantouri a recitar-los en la versió original. També he convidat Marina Rosell i Maria del Mar Bonet a intervenir en algunes cançons.

Com va descobrir Kavafis?

Amb 16 anys, a la biblioteca de Figueres vaig veure un llibre amb uns dibuixos molt bonics de Subirachs i, esclar, vols saber què hi ha allà. Així vaig descobrir Kavafis amb les traduccions de Carles Riba. Després de llegir el poema Esperant els bàrbars vaig veure el món d’una altra manera, vaig entendre que hi havia una altra manera d’analitzar els fets. No era la poesia ensucrada a què ens van acostumar en aquell temps que havíem de creure. Kavafis et planteja anar més enllà i pensar una mica més.

Riba va ser molt important per tenir Kavafis en català.

Sens dubte, el millor traductor que ha tingut Kavafis és Carles Riba, sobre això hi ha unanimitat mundial. En va calcar perfectament la mètrica i, de fet, en el meu disc en què convido Georges Moustaki a cantar es veu que no hi ha cap variació rítmica ni melòdica quan es passa del grec al català, encaixen a la perfecció. Riba era un poeta i es va comportar com a tal quan va traduir Kavafis, no va fer una simple traducció. De tota manera, he continuat musicant Kavafis gràcies a les traduccions de Joan Ferraté, Alexis Eudald Solà i Eusebi Ayensa.

Vostè és un gran amant de Grècia. Com la veu actualment?

Sense voler justificar els errors de la política grega dels últims anys, Grècia és, al llarg del segle XX, un mercat d’ocupadors, de països protectors que es reparteixen el territori, i això genera desconfiança i els mals que se’n deriven. Però en el mercat de les arts Grècia continua oferint el millor de la poesia i la música universals, a part del seu bon cinema. Aquesta és la Grècia que m’interessa. Tot el món culte enyora la Grècia de l’hel·lenisme.

¿L’actual intel·lectualitat grega creu que és el que queda més pròxim a la Grècia de l’hel·lenisme?

Exacte. Catalunya també ha experimentat aquest enyor de la Grècia de l’hel·lenisme. Es pot veure a partir del 1910, amb el Noucentisme, i no només en l’arquitectura, la pintura i l’escultura, sinó també a través del pensament dels nostres filòsofs i escriptors. Gràcies a l’educació que el poble va rebre a través de la Mancomunitat, de la República i de la intel·lectualitat que ha donat el país, que ens ha fet més cultes, més refinats i més harmònics, hem reviscut un renaixement de l’esperit hel·lenístic. Estem més disposats a entendre l’harmonia en el simple fet de viure.