Els jutjats, el forat negre de la normalització del català

Girona“ Lo podría declarar en castellano, si no le importa? ” Aquesta és la resposta d’una jove fiscal a una mosso d’esquadra que va preguntar tot just començar la vista en un jutjat penal de Girona si podia parlar en català. És el pa de cada dia. La jutge també s’expressa en castellà. Tot i que la majoria dels testimonis són catalanoparlants, la vista oral i els interrogatoris es desenvolupen majoritàriament en castellà, exceptuant la intervenció d’algun advocat. En molts casos es nota que el castellà no és la llengua habitual dels testimonis: alguns estan nerviosos, els costa expressar-se i esquitxen la declaració de catalanades. Els pocs interrogatoris en català seran transcrits al castellà. Fins a sis mossos d’esquadra declaren en castellà i així s’expressa també l’advocat que representa la Generalitat de Catalunya. La sentència, gairebé segur, s’emetrà en castellà.

Tot i que a Girona hi va haver el 2015 un 16,7% de sentències en català, el doble de la mitjana catalana (8,4%), l’administració de justícia continua sent un forat negre que engoleix qualsevol intent de catalanització. Girona ha patit una davallada important en la normalització lingüística judicial, ja que l’any anterior s’havien dictat un 35% de resolucions i sentències en català. Pel que fa al global de Catalunya, el 2006 es va arribar a un 18% de sentències i resolucions definitives en català, una xifra que ha anat baixant any rere any fins a situar-se en l’actual 8,4%. El departament de Justícia reconeix que el retrocés del català és “alarmant” i ha anunciat mesures per promoure’n l’ús.

“Parlar en català als jutjats no és un acte normal. Fa temps que anem enrere. Tenim força queixes d’advocats als quals demanen traduccions de documents al castellà quan la traducció ha de ser d’ofici”, assegura Marta Alsina, advocada de la Comissió de Normalització Lingüística del Col·legi d’Advocats de Girona. Alsina, que manté un conflicte obert amb una jutge per l’ús de català en un judici, afirma que no és veritat que tots els funcionaris estiguin preparats per atendre i donar servei en català. “La fiscalia pràcticament no fa res en català i no hi té cap interès. I els procuradors tampoc, perquè tenen tots els formularis en castellà”, explica. Però, segons Alsina, la culpa està repartida: “Si tothom que entra en un jutjat s’abaixa els pantalons i parla castellà, advocats inclosos, malament”.

Aquí no val el “Girona rai”

El director dels serveis territorials del departament de Justícia a Girona, Josep Martinoy, assegura que el percentatge de sentències de Girona, tot i ser el doble de la mitjana catalana, no és per estar gens satisfets. No obstant, aporta una dada rellevant que no surt a les estadístiques publicades recentment: el 40% dels tràmits dels jutjats, com ara oficis i notificacions, es fan en llengua catalana. Martinoy assegura que les dades de Girona no són atribuïbles en exclusiva a una suposada millor situació sociolingüística, sinó que al darrere hi ha la bona feina que fa el servei lingüístic i la seva tasca dinamitzadora. “Molta gent pensa en el «Girona rai», però la veritat és que l’efecte frontera, la Costa Brava i l’existència de molta població flotant a la demarcació té una incidència important en un ús inferior del català”.

Admet que és difícil atacar alguns efectes culturals, com “el xip de parlar en castellà que tenen molts advocats tan bon punt entren en una administració judicial. Però Martinoy no s’està de recordar la paradoxa que suposa que, sovint, “tots els actors d’un judici parlen en castellà en una sala de vistes i quan surten a fer un recés ho fan també tots en català”.

Martinoy creu que no hi haurà canvis radicals fins que no sorgeixin més vocacions al territori o el català deixi de ser un mèrit i es converteixi en un requisit. El problema, segons el representant de Justícia a Girona, no és tant que les places siguin cobertes per funcionaris de fora de Catalunya que no parlen català, sinó que sovint utilitzen el territori català com a primera destinació que els permet aterrar en el sistema judicial i tot seguit demanen un trasllat, de manera que hi ha una rotació excessiva i els funcionaris no tenen temps d’aprendre la llengua.

Mossos en castellà

Pel que fa a l’ús del castellà dels Mossos d’Esquadra i els advocats de la Generalitat, Martinoy assegura que no són casos freqüents, ja que el gabinet jurídic de la Generalitat fa les demandes en català i demana sempre que el procediment se segueixi en aquest idioma. “Si no hi ha cap part que digui el contrari, els jutges solen aprovar aquesta petició, tot i que també es pot desestimar o fins i tot hi ha vegades que ni es contesta. El que és indubtable és que on hi ha un advocat de la Generalitat hi ha més ús del català”, assegura Martinoy.

Gir esperançador

Andreu Sant, un jove advocat que fa tres anys que exerceix professionalment a Girona, explica que va entrar a treballar en un bufet que utilitzava majoritàriament en castellà i els va ajudar a fer el canvi de llengua que ja tenien previst. Sant explica que la conscienciació de la llengua ha crescut entre els advocats gironins en “un gir esperançador”, tot i que estan molt lluny de la normalització. “A poc a poc es va trencant la idea d’associar el dret al castellà. La meva estratègia és preguntar al jutge, abans de començar, si té algun inconvenient que m’expressi en català. Només en dos casos m’han demanat de fer-ho en castellà perquè no l’entenien i un tercer jutge em va dir que hi tenia tot el dret però que hauria de cridar un traductor. Li vaig dir que no faria falta i ho vaig fer en castellà”. De vegades alguns clients li han comentat si no seria millor fer la defensa en castellà davant d’un jutge castellanoparlant, però ell els argumenta que farà més bona feina si s’expressa en la seva llengua materna. Sant diu que no ha vist gairebé mai un jutge o un funcionari judicial d’origen espanyol que parli en català, tot i que faci molts anys que viu a Catalunya. Entendre’l és una altra cosa. Creu que el col·lectiu més refractari a la llengua és el dels fiscals: “Són molt gremials, acostumen a anar junts a tot arreu i fan els seus cercles de relacions en castellà. És difícil que s’integrin i aprenguin el català”.

Aquest jove advocat creu que cal atacar la normalització des la universitat, on moltes matèries importants de la carrera de dret s’imparteixen només en llengua castellana.

Un 75% de català en l’arbitratge

L’alternativa als tribunals ordinaris, l’arbitratge, emet a Girona un 75% dels expedients en català, tot i que hi ha procediments mixtes, en què es pot instruir tot l’expedient en català però el laude es redacta en castellà. Això s’explica perquè la majoria d’àrbitres són lletrats acostumats al llenguatge jurídic castellà. Les persones que insten un arbitratge al Tribunal Arbitral de Girona (TAG) poden fer-ho en les dues llengües oficials. Per defecte el TAG sempre utilitza el català.