FigueresAl maig mitja dotzena d’artistes empordanesos o residents a l’Empordà van exposar a Santillana del Mar, Santander, juntament amb sis artistes càntabres sota l’eix argumental de la mirada. A Santillana fan una biennal sobre els sentits i aquesta vegada el torn era una reflexió sobre la mirada i tot allò que envolta aquesta acció, des dels objectes que ens ajuden a mirar millor o el simple acte de veure el que ens envolta. En aquesta edició es va convidar els artistes empordanesos i el resultat és la mostra col·lectiva Veure(s) / Ver(se), que fins a finals de novembre s’exposa al Museu de l’Empordà i a la galeria Lola Ventós de Figueres, promotora i coordinadora de l’intercanvi.
Suma de col·laboracions
“Per als artistes convidats, l’estímul ha estat doble... D’una banda, el repte d’un procés de treball acotat en una zona comuna, la mirada... De l’altra, entrar en diàleg amb artistes que treballen en una altra geografia sota altres llums, en un altre entorn i des d’una altra tradició”, escriu la periodista i escriptora Cristina Masanés en el catàleg de l’exposició. “La mostra és la suma de la col·laboració entre artistes, institucions i el món privat, que no sempre és fàcil però que de vegades s’aconsegueix”, afegeix Lola Ventós, una apassionada de l’art que, a més de galerista, té taller per a mainada i adults, i també és artista.
Desconeixement mutu
Per part càntabra, els autors són César Poyatos, Majo G. Polanco, Puchi Incera, Roberto Orallo, Tamara García i Zaira Rasillo. Per l’empordanesa, Adrià Ciurana, Elena Font Rodà, Enric Bardera, Lisa Bos, Miquel Duran i Mònica Campdepadrós. Segons Ventós, aquestes iniciatives ajuden perquè, exceptuant els noms més coneguts, en general hi ha un desconeixement mutu molt important, fins i tot entre els mateixos artistes.
“Intentes vendre alguna cosa d’artistes molt coneguts aquí, i a Castella o Cantàbria no se’n sap res. Estem en l’era digital i és més fàcil saber de tothom però cal buscar-ho -diu-. Però això no passa només entre territoris llunyans. També amb artistes de Lleida o Tarragona o fins i tot entre els de l’Alt i el Baix Empordà”, afegeix Ventós. “El món dels artistes funciona molt per grupets i afavoreix això. A més, fins a la crisi, en general els artistes han pogut viure bé, i alguns molt bé, i no han vist la necessitat de sortir fora”, opina.
Els comissaris de l’exposició han sigut l’artista empordanès Enric Bardera i, per part càntabra, Cristina Lobeto. A Santillana del Mar, coneguda com la població de les tres mentides, perquè ni és santa, ni és plana ni té mar, la mostra es va exhibir fins a mitjans d’agost.