L'encant de ser una raresa geogràfica

Llívia ha presentat una proposta de programa europeu per promocionar sota una única marca turística tots els enclavaments que hi ha en el si de la Unió Europea (UE). La proposta l'han elaborat l'Institut d'Estudis Turístics (Insetur) i la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG) i ja s'ha enviat a la UE, que en els pròxims mesos respondrà si l'accepta o no. El programa té un pressupost aproximat de 250.000 €.

Dins la Unió Europea només hi ha quatre casos d'enclavaments internacionals com Llívia, és a dir, completament envoltats d'un altre estat, i dins d'aquests enclavaments hi ha cinc ajuntaments. Són Campione d'Italia, una població italiana dins del cantó suís de Ticino; Büsingen am Hochrhein, un municipi alemany també dins la Confederació Suïssa, en aquest cas en el cantó suís de Schaffhausen, i Baarle-Hertog i Baarle-Nassau, el cas que té més complexitat.

Es tracta de dues poblacions veïnes: una, la localitat belga de Baarle-Hertog, té una part del municipi totalment situada dins del territori dels Països Baixos i, a l'altre costat, exactament el mateix però a l'inrevés, la població holandesa de Baarle-Nassau, que té una part del municipi dins de Bèlgica, que, a més, té algunes parcel·les belgues a l'interior. En aquests casos, la divisió estatal està pintada a terra i divideix carrers, places i, fins i tot, espais privats. Precisament pel cas de Baarle, en alguns recomptes es diu que els enclavaments internacionals dins la UE són cinc i no quatre.

Rareses geogràfiques Sigui com sigui, i per estrany que pugui semblar, aquestes singularitats territorials tenen un segment de turisme interessat a visitar-les: són els turistes que busquen les anomenades geographical oddities o rareses geogràfiques. "De la mateixa manera que hi ha persones interessades en el dark tourism o turisme de cementiris, hi ha un altre segment interessat en les rareses geogràfiques", explica Dani Blasco, un dels redactors del projecte. "Les rareses geogràfiques atreuen turistes des que el turisme existeix. De fet, els que visiten la muntanya més alta o el canyó més gran també són turistes interessats en rareses geogràfiques -continua Blasco-, però els enclavaments, a més, tenen aquest atractiu polític".

El regidor de Turisme de l'Ajuntament de Llívia, Juli Boada, creu que unificar tots els enclavaments sota una única marca turística beneficiarà totes aquestes poblacions. "Abans, quan hi havia els controls policials, per a tothom era evident que érem un enclavament internacional, perquè es passaven controls i fronteres", explica Boada, que diu que el 2002 els controls van acabar definitivament. "Des del 1995, quan va entrar en vigor el tractat de Schengen, van desaparèixer els controls fixos i ja només són esporàdics", afegeix Boada.

De moment, Llívia ja ha començat algunes accions per posar en relleu la seva singularitat geogràfica. "Aviat totes les entrades del poble, per les carreteres internacionals, locals o camins, tindran senyals que indicaran que Llívia és un enclavament", explica el regidor de Turisme. També són de Llívia 1.200 hectàrees que hi ha als voltants del llac de les Bulloses, que l'Ajuntament va comprar per garantir les pastures i la transhumància al bestiar del poble.

Singular des del 1659

La situació d'enclavament de Llívia és una conseqüència del Tractat dels Pirineus, firmat el 1659, i del títol de vila que li va atorgar l'emperador Carles V. El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, veu bé l'aposta de Llívia de mirar de treure profit de la seva singularitat: "Tot el que pugui beneficiar Llívia, de retruc beneficiarà la comarca sencera", diu, i es congratula que "aquesta singularitat, que en el seu moment va representar un maltractament de la història, ara pugui actuar com a reclam". "Ara sembla que ja ens n'hem oblidat, però en altres èpoques la situació de Llívia era un problema", afegeix Moliner. "Després del Tractat dels Pirineus, la població de Llívia no devia quedar en una posició excessivament confortable, allunyada i aïllada", sentencia.

Treure'n profit L'alcaldessa de la població, però, assenyala que, en altres moments, el fet de ser un enclavament també va anar bé. "Els petits estraperlos de cada dia van ajudar molta gent en temps d'escassedat", explica Sílvia Orriols, que recorda una època en què ser un enclavament va ser un gran avantatge: "Quan, a principis del segle XX, a França van prohibir les escoles catòliques, a les escoles de Llívia hi havia més de cent nens i un centenar de nenes dels pobles francesos dels voltants, ja que els seus pares no volien que deixessin de rebre formació catòlica". "Aleshores el fet de ser enclavament va representar una font d'ingressos força important, perquè Llívia tenia menys de mil habitants", recorda Orriols.

Amb tot, la condició d'enclavament no és el que porta més visitants a la població, almenys fins ara, sinó que aquest rol el juga el museu que acull els mobles i pots de la Farmàcia Esteva, considerada la més antiga d'Europa de les que estan obertes al públic. De fet, són la meitat dels visitants els que vénen per aquest motiu. El fet de ser un enclavament, encara que sigui una evidència geogràfica, encara no és prou conegut: "Només recordo un periodista escocès que va venir l'any passat i a qui vaig haver d'acompanyar a veure una fita. Però era perquè estava fent un reportatge sobre els enclavaments", explica l'alcaldessa, que afegeix que d'ara endavant els comptabilitzaran.