La Mirona rep Manel per primera vegada amb els braços oberts

SaltNo hi havien estat mai, però la rebuda va ser la de les grans ocasions. Manel debutaven ahir a La Mirona de Salt ja immersos en la seva gira de sales que han posat en marxa recentment. El públic gironí els esperava amb ganes i així ho demostrava l'extensa cua que al moment d'obrir portes pràcticament envoltava la sala. És la darrera actuació que el grup tenia anunciada a terres gironines i no va decebre als assistents.

Fa pràcticament un any que la banda va publicar el seu darrer treball, però les cançons –amb alguna excepció- semblen encara no haver calat entre els seus seguidors. El concert començava amb quatre dels nous temes que mantenien la sala freda, una actitud que canviava per complet quan començaven a sonar les composicions més antigues. "Flor groga" començava a animar el públic i, poc després, "Dona estrangera" es convertia en la primera gran sorpresa de la nit.

El públic es comença a fer sentir

Dalt de l'escenari, Manel es mantenien amb el posat seriós i poc expressiu habitual, però un punt més animats i actius que en altres ocasions. Avançava el concert i els temes més coneguts i recordats feien que el caliu fos cada vegada més elevat. "Gent normal" i "Boomerang" permetien sentir, pràcticament per primera vegada, la veu dels assistents i "En la que en Bernat se la troba" portava la comunió absoluta d'una sala que es llançava en bloc a cantar.

Entre moments d'explosió, alguna cançó d'Atletes, baixin de l'escenari feia baixar la intensitat. Potser per això la banda va decidir incloure-hi un bon grapat de temes antics, més dels que tenien acostumats als seguidors. Amb tres dels grans hits, s'acostaven als bisos. "La cançó del soldadet" es convertia en un mar de veus cantant a l'uníson i la seguien la disbauxa de "Al mar!" i "Benvolgut", una cançó que ha estat notícia als darrers dies al ser recomanada per l'actor Josh Radnor –protagonista de l'exitosa sèrie "How I met your mother"- als seus seguidors de Twitter.

"Quin dia feia amics" donava pas als bisos, que van començar amb "Un directiu em va acomiadar". El concert s'acabava deixant un molt bon gust de boca als assistents. Després d'algun altre tema antic com "Aniversari" o "Ai, Dolors", "Teresa Rampell" servia per animar al públic de la manera més estrambòtica possible. Així doncs, entre valls estranys i aplaudiments, la banda posava punt i final a una hora i tres quarts de concert que van fer vibrar La Mirona.