Els ‘Paradisos oceànics’ d’Aurora Bertrana, reeditats

GironaTahití, Moorea, Huahine, Raiatea i Bora Bora. Aquestes cinc illes de la Polinèsia francesa són els escenaris on Aurora Bertrana (Girona, 1892-Berga, 1974) va ambientar el seu primer llibre, Paradisos oceànics, publicat el 1930 per Proa i reeditat aquest mes per Rata. A més de retratar terres exòtiques i llunyanes, la bellesa i l’exuberància de l’entorn, les cròniques viatgeres de Bertrana no estalviaven referències a la llibertat sexual que regnava a la societat local.

L’edició, acompanyada de fotografies que van suscitar un gran interès, es va exhaurir en quinze dies i totes les ressenyes van ser positives. L’èxit, rotund, va marcar la trajectòria posterior de l’autora. “Tot i haver publicat més de vint llibres en català, castellà i francès, per a la majoria de vells lectors en català Paradisos oceànics continua sent la meva única obra”, lamentava a les seves Memòries.

Reedició de l’obra completa

Coincidint amb l’Any Bertrana, l’editorial Rata, dirigida per Iolanda Batallé, ha decidit reeditar l’obra completa de l’autora. El primer pas ha sigut la reedició de Paradisos oceànics. “Ens arriba rejovenida, en un format fresc i àgil de molta ambició editorial”, va destacar Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l’Any Bertrana, durant la presentació de l’obra dimarts a la Llibreria 22 de Girona. Aquesta edició incorpora el capítol de Memòries fins al 1935, dedicat a la gestació i l’acollida del llibre, i vuit narracions que només apareixen a la versió en castellà i que Jenn Díaz ha traduït al català. “Aurora Bertrana s’erigeix en una suma única i irrepetible de llinatge familiar, tarannà, interessos artístics, periple biogràfic i producció escrita en un context literari i polític precís”, afirma Neus Real, doctora en filologia catalana, professora de la UAB i autora d’un dels textos que complementen el llibre.

Quan l’editorial Proa va publicar el 1930 Paradisos oceànics per donar sortida a la primera col·lecció de literatura de viatges, Aurora Bertrana ja era un valor a l’alça. “Desprenia una imatge de modernitat que es vinculava directament a l’aura d’aventura i llibertat que l’envoltava, en una època en què viatjar o viure una temporada en un altre país era molt menys comú que avui; i menys encara si es tractava d’una dona jove, liberal, intel·ligent, atractiva i independent que viatjava a Oceania i podia fer-hi el que li venia de gust: observar, mirar, parlar i escriure”, apunta Real.

L’escriptor Josep Maria Fonalleras, autor d’un altre dels textos que enriqueixen el llibre editat per Rata, confessa que fins fa poc veia Aurora Bertrana “com la filla de, com una marmessora de l’herència de l’escriptor”, i que en endinsar-se en la seva obra s’ha adonat del seu error. De Paradisos oceànics Fonalleras en destaca “l’habilitat narrativa i la sensibilitat des d’una perspectiva femenina; l’osmosi amb el territori, que fa que hi entri per la pell, i la modernitat d’una narrativa sedosa, clara i feliç”.

Exposició

D’altra banda, el Museu d’Història de Girona inaugura dissabte (12.30 hores) l’exposició El desig de viure i d’escriure: Prudenci i Aurora Bertrana, en què partint del llibre L’illa perduda s’explica el món del pare i la filla i el que tenen de divers i en comú.