El rebrot dels fanzins

GironaLa paraula fanzín és un creuament de fanàtic i magazín. I una colla de fanàtics han impulsat dues publicacions en paper que han sorgit durant la pandèmia: Poti-Poti! Magazine i Xàfec. Tots coincideixen en la necessitat de superar la saturació visual de les xarxes, desaccelerar la cultura i aconseguir noves plataformes per difondre creadors amb talent que no troben sortides.

“ Likes, followers i xats instantanis ja formen part del nostre dia a dia. Davant aquest ritme frenètic, volem reivindicar l’ús del paper com a mitjà de desacceleració. El plaer d’agafar la revista, asseure’s al sofà i llegir-la amb l’atenció que es mereix”, assegura la comunicadora cultural gironina Irene Serra, que juntament amb Arnau Orriols i Ricard Serarols acaben de publicar a Barcelona el fanzine Poti-Poti! Magazine. El projecte, que es pot trobar a Girona (Les Voltes), es va començar a covar a principis d’any i va agafar embranzida amb la pandèmia. “Detectem les ganes de tothom de llegir una cosa diferent, fresca, alternativa. I, alhora, veiem que molta gent necessita expressar-se, crear i comunicar opinions”, diu Serra. La seva publicació vol ser “un espai de difusió, debat i reflexió que combina rigor, humor i actualitat” i que vehicula “cultura jove, alternativa i en català”.

Una generació perduda

Els promotors asseguren que tenen la sensació de ser “una generació perduda”, amb molt de talent que no troba vies d’expressió. El primer número compta amb més de trenta col·laboracions d’àmbits ben diferents: història, filosofia, psicologia, comunicació, informàtica, disseny, còmic, ciències polítiques, teatre, cinema, música... Expliquen que al col·lectiu hi ha infermeres, poetes, escriptores, amants de la cuina, defensores del clima, de la diversitat de gèneres... En definitiva, el poti-poti que dona nom al fanzín.

La presentació, molt concorreguda, es va fer el 2 d’octubre a Can Batlló de Barcelona. Aspiren a tenir una periodicitat trimestral i ja treballen en el segon número. Remarquen que el paper que utilitzen és reciclat i que estan oberts a suggeriments i a col·laboracions al correu potipotimag@pm.me.

Underground i llibre d’artista

Un altre fanzín acabat de sortir d’impremta és Xàfec, un projecte que neix de la mà dels artistes i il·lustradors Àlex Martín, Andreu Elies i Cesc Pujol. Sorprèn en aquest cas que l’equip promotor superi els trenta anys de mitjana. Ells mateixos defineixen així la revista: “Un nou fanzín que apareix un xic a contracorrent o, en tot cas, com a contrapunt davant el creixent consum d’informació digital i la immediatesa visual”.

A Xàfec reivindiquen “el tacte i la flaire de l’objecte editat i, sobretot, el treball gràfic i la il·lustració com a valor social i cultural”. Andreu Elies, que és professor de pintura i plàstica, llicenciat en belles arts, escultor i dibuixant, assegura que “les xarxes socials estan saturades d’imatges” i els creadors necessiten “nous espais per mostrar la seva obra”. En faran tirades curtes (la primera, de cent exemplars) i sempre amb alguna sorpresa en el format o el disseny.

“Som a mig camí entre el fanzín de fotocòpia underground i una revista d’art o llibre d’artista”, explica. Ells mateixos han finançat el projecte i l’han distribuït. Es pot trobar a Girona (Context, Cal Mot), Banyoles (L’Altell), Salt (L’Estanc) i Olot (El Drac). Ja han aconseguit gairebé exhaurir el primer número i, un cop recuperats els diners que hi han invertit, estaran a punt per presentar el segon al febrer. Cada publicació gira al voltant d’un tema i el pròxim serà sobre la por. El fanzín ha creat una plataforma de col·laboradors que es vol anar ampliant i donar oportunitats als artistes emergents. “Actualment els artistes no poden viure de la creació plàstica i la majoria hem hagut de buscar-nos altres feines, però això no vol dir que renunciem a trobar vies per donar sortida a l’art”.

La idea de la publicació va sorgir precisament mentre Andreu Elies i Àlex Martín pintaven plegats en una paret al festival de muralisme Monar’t. Són conscients de recollir “la prolífica tradició d’aquesta mena de publicacions del nostre país” i es consideren hereus d’aquells fanzins més underground que es feien retallant i fotocopiant i s’acabaven distribuint als tuguris alternatius. La presentació es va fer al setembre a l’Espai Marfà, en la segona edició del festival Monar’t.

Tallers de fanzins antiviolència

Altres iniciatives demostren el renaixement del fanzín i la seva vigència. Maite Marcó, coordinadora de l’àmbit de relacions familiars del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, explica que estan portant a terme una campanya de conscienciació contra la violència masclista en la qual es realitzen tallers de fanzins. Avui mateix, a Olot, amb el lema Retalla les violències, enganxa les cures, se’n fa un, de 18 h a 20 h, a la sala Torín.

Tot i que aquestes publicacions acostumen a anar associades a continguts crítics amb el sistema i les institucions, en aquest cas la proposta de l’administració resulta útil perquè, segons Marcó, “el fanzín és una forma d’expressió entre l’art i l’activisme que han utilitzat molts col·lectius feministes i LGTBIQ+”. El que pretenen en aquests tallers, gestionats pel col·lectiu Lo Relacional, és que a través de fotos, dibuixos, textos i dinàmiques per a la reflexió individual i col·lectiva s’abordin temes com els estereotips, les desigualtats, les violències de gènere, l’ús del llenguatge i la comunicació inclusiva i no sexista, herstory (el relat d’elles), la diversitat afectivosexual, corporal i de gènere, i que també es puguin debatre propostes per dibuixar la igualtat de gènere en l’entorn local.