El retorn de Glaucs es fa oficial al Festival Strenes

GironaJa fa pràcticament dos anys que Glaucs van anunciar el seu retorn als escenaris, però fins ahir això no havia acabat d'oficialitzar-se. "Tot i haver fet ja alguns concerts, tinc la sensació que és avui el dia que tornem", reconeixia Jofre Bardagí. I és que després d'alguns retards, ahir per fi arribava el dia de poder presentar les noves cançons, les cançons dels Glaucs del segle XXI. L'Auditori de la Casa de Cultura va penjar el cartell d'entrades exhaurides -"tot i ser una sala petita, és el primer sold out de la nostra carrera", bromejava el cantant- per acollir una de les cites esperades d'un festival Strenes que ja s'acosta al final.

Més energia que mai

Ha plogut molt des d'aquell comiat a La Mirona, però Glaucs tornen a tenir ganes de dir coses i ho fan amb més energia que mai. Al festival Strenes el grup va presentar un directe potent i enèrgic, marcat per unes noves composicions que donen un tomb cap a unes sonoritats més rockeres i guitarreres. Tots uniformats i impecablement vestits, s'enfilaven a l'escenari després de la protocol·lària entrevista-presentació a càrrec de Gemma Ruiz i obrien la nit amb tota una declaració d'intencions enllaçant "Faig salts mortals" –la cançó que dóna inici al nou disc-, "El senyor amor i el meu patetisme" i "Tot o res".

Amb un crescendo inicial que acabava amb una força que superava en escreix la sonoritat del disc el grup ja havia conquerit el públic que omplia la sala. A partir d'aquí, la banda va començar a enllaçar noves composicions amb aquelles antigues a què van treure la pols per torna'ls-hi a donar forma. "Ho tornaria a fer" i "La nit de reis" hi posaven el toc íntim i tranquil, amb el públic contenint la respiració per no trencar l'ambient màgic i més tard "La cançó de la rebequeta i el moscatell", el primer senzill del nou disc, posava punt i final a la primera part del concert i deixava pas als bisos.

Després dels aplaudiments, tornaven només Jofre Bardagí i Alexandre Rexach per oferir una versió íntima i deliciosa d'"Els teus ulls glaucs", que posava la pell de gallina a una sala que es llançava a cantar. L'energia tornava de seguida per encarar la recta final del concert amb temes com "Balls de saló" i "Simbênia 2007", abans de posar definitivament el punt i final amb "Històries curtes", un altre dels clàssics. "Bona nit, som els Glaucs i hem tornat!" s'acomiadava Jofre Bardagí.