TATI CORTÉS: “La teràpia amb dofins funciona, és una llàstima que no es pugui fer a Catalunya”

És mestra de l’Escola Puig de les Cadiretes, de Llagostera. Inquieta i perseverant, Tati Cortés ha dedicat 12 estius a fer una tesi doctoral sobre els beneficis de la teràpia amb dofins per a persones amb necessitats educatives especials. Lamenta que, malgrat que la seva tesi demostra els efectes positius de la interacció entre aquests cetacis i nens amb problemes físics, psíquics o sensorials, els delfinaris catalans no tenen cap intenció de treballar amb terapeutes.

Per què amb dofins?

Són animals simpàtics i agradables i el medi aquàtic és un entorn ideal que relaxa i tranquil·litza les persones. Aquesta barreja dóna uns resultats molt positius. Penso que els dofins són tresors que tenim a les piscines. M’agradaria trobar la manera de convèncer els empresaris dels delfinaris que els convindria treballar amb terapeutes.

Complicat, no?

Molt. De fet, per preparar la tesi he hagut d’anar als Estats Units, Mèxic i el Canadà. En total, he anat a 37 delfinaris i he treballat amb 439 persones amb necessitats educatives especials. Per què he de marxar fora de Catalunya? No em sembla just no haver pogut investigar aquí, ni tampoc m’ho sembla que, un cop coneguts els resultats de la meva tesi, els delfinaris continuïn sense mostrar cap interès per la meva proposta. A Turquia és una activitat subvencionada pel govern!

Quins beneficis té la teràpia amb dofins?

Depèn de cada persona, però a grans trets podem dir que es produeix una millora en la comunicació visual, mímica i verbal i que ajuda a adquirir vocabulari; també repercuteix en l’autonomia personal i el desenvolupament físic, a més de millorar l’autoestima. Mai no es fan sessions genèriques. La teràpia és individual, perquè en cada cas particular ens proposem uns objectius concrets. Les teràpies són obertes a tots els públics. A persones grans i petites. A tothom que vulgui tenir l’experiència de viure un canvi a nivell psicoterapèutic.

Quines patologies es tracten?

Hem comprovat que es produeix una millora important, sobretot, en la capacitat visual dels nens autistes, però també es detecten progressos en gent que pateix síndrome de Down, en les diferents variants de l’autisme, en la síndrome de Rett, en paràlisis cerebrals i en trastorns del llenguatge i de la parla.

Els nens han de saber nedar?

No, ja que la tècnica i els materials que s’utilitzen fan que el cos es mantingui flotant dins l’aigua.

Vostè treballa dins l’aigua?

No, jo sóc fora i l’instructor dels dofins és dins l’aigua. Així puc observar la reacció i el comportament dels nens quan veuen aparèixer els dofins. Després saludem els dofins i els instructors i, seguidament, es realitzen uns exercicis de comunicació visual per identificar l’espai i treballar l’orientació espacial en el medi on ens mourem. Es fan un seguit d’exercicis basats en la comunicació verbal, mímica i visual, depenent del grau d’acceptació de cada usuari. L’última fase de la teràpia és el comiat, que serveix als terapeutes per observar l’efecte que han tingut el dofí i la sessió en el nen.

Quantes sessions es fan?

Entre cinc i quinze sessions consecutives, però tot el procés d’aprenentatge i generalització dels comportaments i dels hàbits comunicatius dependrà de l’evolució de cada usuari. Les sessions acostumen a durar entre mitja hora i 50 minuts, però depèn de l’edat; amb un nadó de tres mesos, per exemple, hi estem com a màxim 25 minuts.

Faci’ns cinc cèntims de la investigació que ha dut a terme.

A grans trets, m’he basat en diferents àrees de comunicació i del llenguatge; he valorat les mancances i les necessitats de cada nen i he creat uns ítems d’observació abans, durant i després de la teràpia. Es tracta d’assolir els objectius que tant la família com els professionals considerem necessaris per al desenvolupament comunicatiu de cada nen.

Tot té una base científica.

Sí. Podem dir que, en la meva tesi, la teràpia assistida amb dofins té base científica per argumentar que funciona de manera correcta, sempre que s’utilitzin i se segueixin les premisses que s’han establert al llarg de tot l’estudi i de la investigació.

Quin ha sigut el motor de la tesi?

Quan em vaig iniciar en el tema de la teràpia assistida per dofins, em vaig adonar que moltes de les informacions publicades de manera virtual no tenien cap base científica. Volia saber per què no es realitzava en tots els centres que tenen dofins, si era i és una magnífica alternativa per tractar persones amb necessitats.

Ha trobat la resposta?

Els empresaris no hi tenen cap interès, almenys a Catalunya. No són receptius a aplicar aquesta teràpia.

Els costaria molts diners?

En absolut. És una activitat sense ànim de lucre que no representa cap cost per a l’empresa. Jo no hi guanyo res, amb això. Tinc la meva feina i, quan puc, investigo i treballo en aquest tema sense rebre res a canvi; tot m’ho he pagat de la meva butxaca. De vegades és frustrant. La tesi, per exemple, vaig haver d’acabar-la a la Universitat de Múrcia perquè a Girona no me la van admetre. Em suggerien que no em basés en els dofins!

Pensa que es podrà capgirar la situació?

Confio que sí. Arran de la publicació de l’estudi i del ressò mediàtic i social que està tenint el tema de la teràpia assistida amb dofins, moltes persones m’han comentat la possibilitat de crear una fundació amb l’objectiu que aquesta pràctica es pugui tirar endavant a Catalunya.

Tots els dofins serveixen?

No, n’hi ha que no són aptes. És essencial que hagin nascut dins del delfinari i que estiguin acostumats al tracte amb la gent, perquè així tenen més empatia.