Xavier Valentí i Agustí Custey: “El més seriós de l’humor és entendre que val més riure que plorar”

El Festival Còmic de Figueres compleix deu anys. Va néixer el 2008, i en un context socio-econòmic complicat ha crescut i s’ha fet un lloc en l’oferta cultural de Figueres. Ara figura en alguns llistats entre les deu propostes més atractives de Setmana Santa a Catalunya, i l’Ajuntament el considera un dels tres festivals estratègics de la ciutat, juntament amb l’Acústica i el Festival del Circ. Amb tot, els seus promotors, Xavier Valentí i Agustí Custey, es mantenen prudents perquè són conscients que cada edició és un nou repte. Celebren els deu anys tirant molta pólvora, amb una programació potent i només quatre activitats de pagament de les 16 que hi ha programades, i amb noms internacionals. També portaran el festival a barris de la ciutat com el de Sant Joan, que quan surt als mitjans no sol fer-ho per notícies gaire positives.

Quants cops els han dit que programar humor per Setmana Santa és irreverent?

Agustí Custey: L’error és barrejar-ho. Nosaltres ens quedem que la Setmana Santa és el primer període vacacional de l’any i no el que significa per a algunes persones. Som en una zona turística i és una oferta cultural en temps de lleure.

Xavier Valentí: Una vegada un capellà ens ho va preguntar seriosament i li vam respondre amb arguments. Abans que l’Església catòlica s’apoderés de l’equinocci de primavera, la celebració era festiva, per celebrar que per primera vegada a l’any, el dia supera en durada la nit. La nostra proposta és molt pròpia, així que si haguéssim d’anar als jutjats...

Bromes a part, ¿Setmana Santa han trobat que és el moment idoni de l’any?

X.V.: Vam començar en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu, però de seguida es va veure que això tenia molta més volada i vam sortir uns dies abans perquè Figueres tingués més oferta. Com que la Setmana Santa balla en el calendari, un any ens va coincidir, i llavors ens vam adonar que el Festival Còmic aportava a la ciutat un valor afegit. Figueres sempre ha sigut molt laica i republicana i el públic ens respon molt bé.

A.C.: Hi ha un turisme de senderisme, un de sol i platja i un de cultural, i nosaltres ens volíem posicionar aquí.

Complir 10 anys havent nascut el 2008 vol dir que el festival està consolidat?

Noooooo!! [criden tots dos alhora.]

X.V.: El festival neix cada any de zero.

A.C.: Mai hem pogut tenir la seguretat que l’any següent el podríem tirar endavant. Volem dir a nivell administratiu i institucional, no pas per manca de ganes, d’il·lusió o de resposta de públic, que mai falten. Però mai hem tingut un conveni que ens permetés treballar a dos, tres o cinc anys vista. Tenim una llarga llista de regidors de Cultura als quals hem hagut d’explicar el projecte de nou cada any. De fet, hi hem posat pell morta, és un festival molt de trinxera i de supervivència.

L’humor és una cosa molt seriosa?

X.V.: El més seriós de l’humor és entendre que val més riure que plorar. És una actitud vital. Davant la crua realitat hi ha dues opcions: o entomar-la amb un somriure, per petit o interior que sigui, o tensar mandíbules i cor i començar el camí cap a la no acceptació de la realitat, la foscor o la malaltia.

Es notarà que fan deu anys?

X.V.: Sí, perquè, tal com estan les coses, no ho podríem programar cada any. Portem dos espectacles intercontinentals, cosa que no havíem fet mai. Com a molt un, en anys que van ser, entre cometes, bons. Vam sacrificar altres coses per poder estirar-nos més. La vocació és ser un festival internacional, però molts cops ens hem quedat en europeu. Però Europa és petita i el món de l’ entertainment és molt gran en el camp de l’humor. Hem aconseguit portar un espectacle de Las Vegas, Aga Boom, una cosa per a tots els públics dels russos Dimitri Bogatirev & Family, que són un dels precursors del Cirque du Soleil, i portem els Umbilical Brothers, d’Austràlia, uns monstres de l’humor que allà on van triomfen.

A.C.: Fem el doble del que fèiem fins ara, també el doble de propostes gratuïtes, amb l’afany d’arribar amb l’humor a tothom i amb la intenció de moure’ns per tota la ciutat, no de centralitzar-ho tot únicament al coliseu del centre.

Portaran un espectacle al barri de Sant Joan. Com ha anat?

X.V.: Molta gent que ve al festival és de fora i tant li fa anar a la Rambla com a la plaça Jaume I, i per a Figueres és una manera de fer sentir la ciutat més viva. I el barri de Sant Joan [el barri gitano] és un més, amb una problemàtica molt determinada que acapara l’atenció informativa per coses que no són cultura. Ens vam plantejar intentar començar a girar la truita aportant-hi alguna cosa. De vegades no saps per què fas les coses, les fas irreflexivament, i després resulta que has mogut alguna cosa, has obert una escletxa, i és això. La gent del barri està profundament agraïda i a la gent de Figueres li sorprèn moltíssim. I aquest és el nostre repte també, a Figueres ens omplim molt la boca de solidaritat, de trencar guetos, i no sé què. Doncs va, us proposem un molt bon espectacle, premiadíssim, al barri de Sant Joan, un espectacle que mereixeria el Teatre El Jardí en prime time. Figueres, Catalunya, veniu a veure això, independentment del lloc. Descobrireu altres realitats, i entre tots desfarem aquest nus, aquest bloqueig que de vegades hi ha.

¿Saben si algun dels seus humoristes farà acudits de Carrero Blanco?

AC: L’humor és humor amb tots els colors i no hi entenem la censura. Sempre hem de tenir en compte que potser el que et fa riure a tu no em fa riure a mi. Com a directors d’un festival d’humor hem de mirar d’entendre a tothom i portar l’humor a tothom. És una de les coses que mirem molt a l’hora de confeccionar la graella de la programació. Però anem enrere, és evident. L’any de l’atemptat a l’Aznar es va fer la portada d’un disc, Bombazo Mix, amb la seva imatge, i no va passar res.

X.V.: És molt fort que es condemni una persona per un acudit sobre un personatge d’una dictadura que va causar tant de dolor a les persones. Això sí que és humor negre, però del dolorós. Estem perdent els papers, sincerament.