'Amor en polvo': homes, dones i viceversa

'Amor en polvo'

(2 estrelles)

Direcció: Suso Imbernón i Juanjo Moscardó Rius. Guió: Juanjo Moscardó Rius, María Mínguez i María Laura Gargarella. 79 min. Espanya (2019). Amb Enrique Arce, Macarena Gómez i Luis Miguel Seguí. Estrena en cinemes el 24 de juliol

“Tia, no en diguis swingers, com als 90!”, diu la Mia (Macarena Gómez) a la seva amiga Blanca (Lorena López) en el pròleg d’Amor en polvo, el debut en el llarg dels valencians Juanjo Moscardo i Suso Imbernón. La Blanca és parella del Pablo (Enrique Arce) i volen iniciar-se en l'intercanvi sexual, sense tenir en compte una crisi que pateixen des de fa temps. El principal problema de la proposta, tanmateix, és que el terme swingers no és l'únic que ha quedat obsolet (almenys en el llenguatge modern), sinó també les comèdies d’embolics sexuals amb l'intercanvi de parelles com a conflicte narratiu, ja que a les portes de la tercera dècada del segle XXI, amb l’expansió actual d’identitats i de relacions sexuals i afectives, el tema sembla una mica desfasat.

Però Amor en polvo encara juga en aquesta lliga amb la mirada posada en el públic generalista per convèncer-lo que no cal fer cap drama sobre els llits amb més de dues persones; i, cal dir-ho, els actors protagonistes defenen amb solidesa la missió d’aquesta pel·lícula de pressupost i posada en escena mínima, ja que està plantejada en tres temps, dos escenaris i el pla i contraplà com a dispositiu estètic. De fet, a Amor en polvo li costa fugir de la teatralitat escènica i en molts moments voreja el format de comèdia televisiva. Els directors provenen d’aquest àmbit i, queda clar, no han aconseguit fer el salt a la imatge cinematogràfica.