Certifiquen que Antoni Gaudí és l'autor del Xalet del Catllaràs

BarcelonaEl Xalet del Catllaràs, a la Pobla de Lillet (Berguedà), ha estat atribuït a Gaudí des de la publicació d'un article de l'arquitecte Viladevall a la revista Cortijos y Rascacielos el 1946. Però mai hi havia hagut una documentació concloent per justificar-ne l'atribució. Fins ara, quan el departament de Cultura ha fet públic al mateix xalet un informe obra de Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí i comissari de l'Any Gaudí 2026.

Fins ara l'autoria de Gaudí s'havia justificat partint del context de la fàbrica Asland, a la mateixa localitat, perquè es tracta d'una empresa engegada el 1901 pel comte Güell, en el moment en què Gaudí treballava per a ell en l'inici de les obres del Parc Güell i de l'església de la colònia Güell, i havia construït els diferents elements de la Finca Güell i el Palau Güell. L'atribució s'havia basat sempre "en la comparació visual i plàstica formal del xalet amb elements de l'obra de Gaudí", tal com diu Santana, que ara argumenta l'autoria de Gaudí mitjançant l'anàlisi geomètrica, estructural, constructiva i compositiva del xalet. Durant l'estudi, Santana ha treballat amb plànols on s’estableixen comparatives amb edificis del mateix Gaudí i aixecaments en 3D. “Avui celebrem una notícia d’un enorme valor per al nostre patrimoni cultural”, ha dit la consellera de Cultura, Sònia Hernández, durant la presentació de l’estudi. “Aquest cas ens recorda fins a quin punt l’acreditació científica és indispensable per determinar amb rigor l’autoria de les obres”, ha explicat la consellera. “Avui és un dia molt important per la Pobla de Lillet, una de les dues obres atribuïdes a Gaudí que tenim en el municipi per fi veurà reconeguda l’autoria per part del nostre genial arquitecte universal”, ha subratllat l’alcalde de la Pobla de Lillet, Enric Pla.

Malgrat que no existís cap document concloent, el xalet és conegut i s'ha promocionat turísticament com a obra de Gaudí. És propietat de l'Ajuntament de la Pobla de Lillet des del 1932, i el 2020 s'hi va culminar una restauració que tenia com a objectiu tornar-lo a l'aspecte original. Precisament, en aquell moment la Càtedra Gaudí va posar en dubte que Gaudí en fos l'autor. Així mateix, l'atribució a Gaudí sempre ha anat acompanyada de l'atribució dels Jardins Artigas de la Pobla de Lillet. Aleshores, què va passar perquè el mateix Gaudí es desentengués d'aquesta obra? "Va ser construïda i modificada per tercers i la seva execució podria haver estat duta a terme per altres col·laboradors seus per tal de realitzar-ne la construcció a distància, fet pel qual no es tracta d'una obra reivindicada per Gaudí", diu Santana, que no descarta del tot que l'autor del xalet pugui ser el col·laborador de Gaudí Juli Batllevell, a qui Eusebi Güell va encarregar el 1904 la caserna de la Guàrdia Civil al Parc Güell. Però, sigui com sigui, aquest fet "implicaria igualment la participació de Gaudí en el projecte".

Una versió evolucionada dels refugis de muntanya

El Xalet del Catllaràs es va construir perquè hi visquessin els tècnics i els treballadors de la fàbrica Asland que estava construint l'arquitecte Rafael Guastavino. Com diu Santana, és "una reinterpretació a més dimensió" dels refugis ogivals de muntanya construïts al Pirineu a finals del segle XIX. És a dir, el xalet té una planta rectangular i la coberta és una volta apuntada que es prolonga fins a terra i es converteix també en la façana. Mentre que a les dues façanes llargues hi ha les finestres, que recorden mansardes, les curtes són cegues. Pel que fa al càlcul de les estructures, és famós el mètode de Gaudí de les maquetes funiculars, per al qual penjava saquets plens de sorra o de perdigons en una cadena fins a aconseguir la forma desitjada. Després només li calia capgirar la forma obtinguda per tenir l'arc. "L'ús de la funícula, aplicada segons les càrregues del pes propi, i d'acord amb l'ús racional i funcional del projecte, però també com a formalització final de l'edifici, constitueix una tècnica aleshores exclusiva i pionera de Gaudí durant la primera dècada del segle XX", diu Santana. "Aquesta aplicació de la sinceritat formal i estructural coincideix també amb l'ús de la funícula a la torre de Bellesguard i en altres construccions seves", subratlla. A més, Santana apunta que Gaudí era afí a la filosofia dels refugis de muntanya perquè requereixen "materials presents en l'entorn més immediat, per raons òbvies de logística constructiva, i amb això la construcció s'integra de manera natural en el paisatge". "Alhora, el material s'ha d'haver apropiat per a la durabilitat, ja que ha estat testat sota les condicions climàtiques extremes pròpies de la ubicació del refugi", diu.

El resultat de tot plegat és un espai "molt funcional i reduït per optimitzar l'esforç constructiu". Una altra raó per la qual Santana ratifica l'autoria de Gaudí és una altra tècnica exclusiva a la primera planta del xalet: "L'ús de la distribució a 45 graus entre habitacions per evitar els passadissos i distribuïdors". Per a Santana una altra raó per la qual Gaudí va renunciar a l'autoria del xalet, més enllà que no en dirigís l'obra, és que no van respectar l'estructura que havia dissenyat: "Estrictament, al Xalet del Catllaràs finalment no va utilitzar la funícula per sostenir els forjats dels pisos, tot i que l'arc presenta la forma estricta i única per suportar la càrrega d'unes dues de les plantes. La construcció del xalet va acabar descarregant els pisos mitjançant bigues col·locades en direcció longitudinal, recolzades sobre murs de càrrega transversals. Aquest fet fou segurament el motiu pel qual Gaudí es va desentendre de l'obra, donada una alteració conceptual tan significativa", diu Santana. Per acabar, Santana fa noves aportacions documentals sobre el testimoni de l'arquitecte Viladevall en l'atribució del xalet a Gaudí i ratifica l'atribució amb l'estudi d'una construcció annexa desapareguda que estava coberta amb una volta de racó de claustre, també funicular.

Gaudí, autor també del Xalet del Moro?

D'altra banda, Santana considera que Gaudí també podria ser l'autor d'un altre edifici del complex, el Xalet del Clot del Moro. Eusebi Güell el va fer construir per allotjar-s'hi personalment, encara que posteriorment s'hi van allotjar els directius de l'empresa Asland. Joan Bassegoda i Nonell va atribuir aquest xalet a l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, tot i que d'aquesta obra tampoc existeixen documents concloents que en certifiquin l'atribució. La hipòtesi de Santana és que, com el Xalet del Catllaràs, aquesta altra obra "no es va arribar a formalitzar íntegrament a partir dels seus plànols i, per tant, la construcció va ser finalitzada amb notables alteracions".