Art
Art16/01/2024

L'art també ajuda a curar: una nova col·laboració del MNAC i la Vall d'Hebron

El museu i l'hospital aborden les seqüeles psicològiques del càncer amb la iniciativa Obrint Portes

BarcelonaEl Pol, l’Eduard, la Maelys, el Jorge, l'Aitana i l’Ainhoa tenen entre 12 i 17 anys. Són pacients del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. Alguns estan seguint un tractament de baixa intensitat, uns altres estan en manteniment i alguns ja han acabat el tractament. La malaltia ha estat també un cop psicològic i emocional que aquests adolescents, i mitja dotzena més, estan treballant a través de la creació artística gràcies a un nou taller del programa Arts en Salut de l'hospital i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

En aquesta ocasió, un cop per setmana des del mes de novembre cadascun dels integrants del grup està tunejant una porta amb la qual expressen emocions, sensacions i idees sovint oposades com la protecció, la intimitat, la foscor, la transparència, l’aïllament, l’acolliment i el misteri. “La meva porta em dona seguretat i és el lloc on estic en calma i tranquil”, afirma el Pol davant una porta que ha reforçat amb unes tires metàl·liques a quatre mans amb el Jorge, mentre que a l’altra banda hi han col·locat un arbre per evocar la calma. “En aquest taller pots compartir les idees amb gent i les portes que hem fet són creatives i divertides”, diu el Jorge. 

Cargando
No hay anuncios

“La meva porta també està inspirada en la calma”, afegeix la Maria, que ha recobert la seva amb una marina. “M’agrada molt venir-hi perquè surts del que és habitual, parles amb gent i penses molt”, explica. Una altra de les portes més impactants és la de l’Eduard: l'ha recobert amb llistons irregulars de negre per representar “el misteri”. Alguns d’aquests joves creadors s’han decantat per la pintura combinada amb altres materials, com és el cas de la Maelys, que ha fet una nena amb estètica manga que podria ser ella mateixa, col·locada en un entorn dolç i segur. I l’Aitana ha representat la privacitat amb una plàcida escena domèstica amb un gat adormit vista per un forat de la porta. Aquestes sessions, i les quatre que queden, els ha permès endinsar-se en el món del bricolatge amb l’ajuda d’un mestre extraordinari, el restaurador especialitzat en fusta del MNAC Pere Llobet. I mentre els nois i les noies fan el taller, als pares els fan una visita amb què treballen obres de la col·lecció com La catedral dels pobres, de Joaquim Mir, amb tècniques de pensament visual.

Cargando
No hay anuncios

Amb aquesta iniciativa, els responsables del MNAC volen fer de la institució “un actiu comunitari de salut”, com diu el cap d’Acció Comunitària, Programes Públics i Comunicació, Guillem d’Efak Fullana-Ferré. “Volem investigar si les activitats poden afavorir el benestar emocional, fomentar l’autoestima i la comunicació social, treballar l’autoimatge i la gestió de la incertesa, i analitzar els efectes sobre la salut mental”, afirma Anna Saló, psicooncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del projecte, en el qual treballen, per part del museu, les creadores del taller, la historiadora Natàlia Esquinas, la pedagoga Eva Vilanova i la coordinadora dels projectes d’Arts en Salut del MNAC, Norma Vélez.