Crítica de cinema
Cultura26/04/2013

Ayer no termina nunca

** Direcció i guió: Isabel Coixet. 108 minuts. Espanya (2013).Amb Javier Cámara, Candela Peña.

Manu Yáñez

Sobre la trencadissa superfície del nou film d'Isabel Coixet es dibuixa el convuls diàleg entre dues cintes que no semblen disposades a fer les paus entre elles. D'una banda, hi trobem una radiografia de les turbulències socials del present disfressada d'indignada distòpia. I, de l'altra, a les característiques de l'univers de la directora s'hi articula un lànguid drama de parella que, com ja va intentar Lars von Trier a Anticrist , sembla invocar les escenes de matrimoni d'Ingmar Bergman des de l'estranyament del cinema d'Andrei Tarkovski. Però més enllà de la conflictiva negociació entre els interessos ideològics i sentimentals, Ayer no termina nunca acaba condemnada per la propensió de Coixet a submergir els seus personatges en un pou d'atordiment existencial que condueix a l'estancament del relat i la sobreexplotació dels impulsos compassius de l'espectador. Una estratègia que, amanida amb un reguitzell de desafortunades metàfores visuals, desvirtuen la teatral carta d'amor de Coixet als seus dos protagonistes: una histriònica Candela Peña i un correcte Javier Cámara.