Ets de Besòs o de Llobregat? Radiohead divideix el Fòrum

BarcelonaDe proporcions bíbliques. Així era l'èxode humà que provenia del concert de Radiohead quan els d'Oxford van acomiadar la multitud amb 'Creep'. El concert amb què gairebé desapareixen completament (la majoria els veien de lluny i els sentien fluixet) va marcar la nit de divendres al Fòrum: si el recinte hagués sigut una balança, la gent l'hauria decantat claríssimament del costat Llobregat. La conseqüència d'això era que els concerts que tenien lloc més a la vora del riu Besòs es podien gaudir amb una comoditat inusual.

Era el cas de Dinosaur Jr., el trio d'Amherst, Massachusetts, que fa uns anys va recuperar la formació amb què van començar fa 30 anys. Còmodament assegut a les grades o a les primeres files, el públic va poder seguir en condicions un concert que reivindicava l'origen de molts dels sons que han acabat formant part del cànon del Primavera Sound. J Mascis, Lou Barlow i Murph són autèntics padrins de l'indie rock i el seu so pràcticament no ha canviat: bases contundents, melodies memorables i tempestes elèctriques trepidants.

Just després arribava el torn de Tortoise, uns altres veterans, referents del rock instrumental i experimental contemporani. Vinguts de Chicago, els de John McEntire van exhibir pedigrí davant d'un públic que podia moure's lliurement (el concert de Radiohead encara no s'havia acabat). Llàstima només que la riquesa de matisos que caracteritza el so de la banda va quedar una mica ofegat per un so de bateria sempre en primer pla.

Tornada als altres escenaris

Ara sí, Radiohead desapareixien definitivament de l'escenari i la turba es precipitava cap a les zones de restauració aixecant una polseguera considerable. Uns quants es quedaven a l'antic Camp de la Bota i van poder gaudir amb comoditat del xou de The Last Shadow Puppets, grup paral·lel d'Alex Turner (dels Arctic Monkeys) i Miles Kane que va seduir amb el seu pop dramàtic i exuberant, reforçat per un quartet de corda i els gestos teatrals dels seus dos líders.

Mentre el públic tornava a repartir-se equitativament pel recinte, els experimentals Animal Collective feien de les seves ja davant d'una multitud i Holly Herndon desplegava el seu activisme digital des de l'escenari Pitchfork, acompanyada de la veu i els balls de Colin Self i els visuals de Mat Dryhurst (amb imatges d'Ada Colau, com l'any passat al Sónar) i es comunicava amb el públic a través de missatges de text. Ja de matinada, Kiasmos posaven l'electrònica més subtil, Beach House el pop més somiador i els australians The Avalanches feien ballar a tothom amb la seva tornada a la sampledèlia, 16 anys després del seu primer i –de moment, tot i que per poc temps– únic treball.