CRÍTICA DE CINEMA
Cultura23/05/2014

Big bad wolves

** Direcció i guió: Aharon Keshales, Navot Papushado 110 minuts. Israel (2013). Amb Lior Ashkenazi, Tzachi Grad, Rotem Keinan, Dov Glickman, Menashe Noy. Contraindicat per als escèptics del posthumor

Toni Vall

Un pastitx de thriller, terror psicològic i cinema de psicòpates, amanit amb essència de posthumor i la narració lànguida del modern cinema negre coreà. Això és Big bad wolves, esforçada mostra de cinema de gènere israelià. En alguns moments prometedora, amb troballes meritòries -el temps narratiu elàstic i voluble com un gas-, acaba allargassant-se sense sentit i enfarinant-se en la seva pròpia i suposada extravagància. També resulta suggeridor el joc de la amoralitat que planteja, en el qual cap personatge respon a patrons de conducta ni previsibles ni políticament correctes. El problema és que a aquestes idees els acaba faltant certa substància més enllà de la constatació de la seva existència. L’estupefacció inicial i el suggeridor desconcert que proposen els directors van seguides d’un progressiu i molest desinterès. Especialment quan la narració se solidifica i es concentra en un soterrani. El que hauria de resultar intens i angoixant no t’eriça ni un pèl. I als personatges, voluntàriament odiosos, ja els pot passar de tot. Tens unes ganes terribles que s’acabi.