BarcelonaRafael Martínez Valls (Ontinyent, 1868 - Barcelona, 1946) va compondre Cançó d'amor i de guerra a partir d'un llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora el 1925. La història transcorre al Vallespir durant la Revolució Francesa. Inicialment la sarsuela s'havia de titular Els soldats de l'ideal , una clara referència als revolucionaris. Joaquín Milans del Bosch, que aleshores era el governador civil de Catalunya, es va negar a autoritzar l'estrena de la sarsuela si no es canviava el títol. Eren els anys de la dictadura de Primo de Rivera, i les idees de Martínez Valls, Capdevila i Mora no eren ben rebudes per una autoritat inflexible.
Finalment, la sarsuela es va estrenar amb el títol de Cançó d'amor i de guerra al Teatre Nou de Barcelona el 16 d'abril del 1926. En aquella representació hi van cantar la soprano Josefina Bugatto i el tenor Francesc Godayol, en els papers de la Francina i l'Eloi, que en el CD que es podrà aconseguir amb l'ARA interpreten Montserrat Caballé i Josep Carreras.
Cançó d'amor i de guerra explica l'amor de la Francina i l'Eloi, i les dificultats que viuen quan un altre home, el fill del batlle, vol demanar la mà de la noia. Tanmateix, l'argument té com a rerefons les tensions del període revolucionari francès. L'obra, estructurada en dos actes, comença amb un preludi que avança el tema de la sardana posterior. De fet, un dels encerts de l'obra és l'assimilació dels elements folklòrics catalans.