El CCCB celebra el poder del cinema animat

BarcelonaTres titans de l’animació es muden a Barcelona. El CCCB inaugura avui Metamorfosis, una exposició conjunta sobre l’obra de Ladislav Starewitch, Jan Svankmajer i els germans Quay -dos bessons amb una única firma-, primeres llances del cinema animat. Starewitch va ser el gran pioner rus de l’animació en stop motion de principis del segle XX, un entomòleg convertit en cineasta que va desfigurar la frontera entre realitat i somni dels contes tradicionals; Svankmajer és el mestre de la famosa escola txeca d’animació, un militant surrealista posseïdor d’una obra radical i subversiva, i els Quay són el gran referent actual de l’animació d’autor, creadors d’un univers personal ple de referències literàries, plàstiques i musicals. Són els ídols de Tim Burton, de Terry Gilliam, de Wes Anderson. Però cap d’ells havia protagonitzat una exposició a l’Estat. I cap mostra havia fet dialogar abans els seus universos creatius.

“És un somni fet realitat -diu la comissària Carolina López-. L’exposició demostra el potencial del cinema com a obra d’art total i proposa l’apropament als objectes i al joc. Metamorfosi s’experimenta de manera sensorial, t’entra pels porus de la pell”. A la mostra s’exposen prop de 550 peces entre titelles, pintures, dibuixos, escultures, ninots, pòsters, pintures, llibres... També hi ha pel·lícules, esclar, però només una de completa de cada autor. “Aquí no es mostra només una part del que faig, sinó el tot . Les pel·lícules i els objectes s’entrelliguen i l’experiència va més enllà d’una projecció”, va afirmar Svankmajer. El txec semblava molt satisfet del resultat: “Aquesta exposició demostra que existeix una tradició de la imaginació en el cinema”.

El recorregut és cronològic: arrenca amb Starewitch, continua amb Svankmajer i conclou amb els Quay. “Però les obres estan juxtapostades de manera que els visitants facin les seves associacions lliures”, apunta la directora del projecte, Rosa Ferré. Les connexions són múltiples: el treball en família, les pulsions inconscients, la llibertat artística, el món de la infància, etc. “Les seves obres habiten un món fantàstic que no distingeix entre somni i vigília, realitat i llegenda, ciència i màgia”, escriu López al programa.

Els Quay fins i tot van dedicar el 1983 un film a Svankmajer. “Un noi de Praga ens va dir que havíem de conèixer les pel·lícules de Svankmajer -explicaven ahir-. Però aleshores no existia YouTube. Així que el nostre productor va tenir la pensada de fer un documental sobre ell. I el vam anar a conèixer”. Svankmajer confessava ahir que admira el cinema dels Quay. Però subratlla el que els separa: “Ells recreen un món fantàstic per arribar a la realitat, mentre que jo busco el que té de fantàstic la realitat”.

Un gabinet de curiositats

Algunes de les peces i materials de les obres de Starewitch que s’hi exhibeixen tenen més d’un segle: els primers treballs del rus daten del 1910, quan, frustrat per no poder filmar l’aparellament de dos escarabats nocturns, va decidir recrear-ho a través de l’animació. La seva néta, Léona-Béatrice Martin-Starewitch, explica que el seu avi “fabricava en persona” totes les peces.

Starewitch, col·leccionista d’art africà, s’hauria entès amb Svankmajer: la mostra inclou el Gabinet de Curiositats del txec, que reuneix una col·lecció d’objectes, alguns de propis i altres d’adquirits, que Svankmajer considera la seva “obra mestra”. Exposats en una vitrina, no hi ha rètols que informin de les peces. “Un gabinet de curiositats no té la funció pedagògica d’un museu -explica el cineasta txec-. La selecció és subjectiva i la seva funció és que la persona que hi entra en surti transformada”. Aquesta idea entronca amb el concepte de Metamorfosis, que és per López “el poder transformador de l’animació”.

La part dedicada a Svankmajer està plena de sorpreses: titelles d’escala real, algunes de les seves escultures tàctils (“l’única obra que és impossible comercialitzar”), una màquina masturbatòria, els seus dibuixos automàtics fets en estat de trànsit... Però la part dedicada als Quay no es queda enrere: Metamorfosis exhibeix els escenari d’alguns dels seus films -no falta l’influent Street of crocodile - i molts dels seus materials. En els Quay, tanmateix, hi té un pes especial l’obra d’altres artistes que conformen el seu univers creatiu. Per exemple, pintures, gravats, un medalló d’Arcimboldo i fins i tot els cartell polonesos que van inspirar-los quan encara estudiaven a la universitat.

El 7 de setembre, Metamorfosis marxarà a Madrid, on s’exhibirà del 2 d’octubre a l’11 de gener.