Cesk Freixas: "Qualsevol país en un procés de transició necessita la cultura"

BarcelonaCesk Freixas celebra aquest dissabte 10 anys de carrera amb un concert especial a Luz de Gas que té les entrades exhaurides i que s'enregistrarà en DVD. El cantautor (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) ha publicat quatre discos i acaba d'editar un llibre, Paraules per a Gaeta, en què recull anècdotes, impressions, desitjos i idees que ha conreat al llarg d'un miler de concerts als Països Catalans.

¿El Cesk Freixas del 2014 s'assembla al que volia ser el 2004?

En termes ideològics diria que hi ha hagut una reafirmació i una formació en les ganes de fer evident que cal connectar les expressions artístiques amb la reivindicació social del país. I musicalment sí que cada vegada tinc més clar quina és la veu literària i musical a la qual m'agradaria arribar.

¿Per a tu és inseparable l'activisme social i nacional de la música?

Un país ha de ser capaç de generar cultura que estigui vinculada a una actitud crítica davant del discurs oficial. És poc saludable només tenir en compte la difusió i subvenció de la cultura que no genera aquest discurs. Seria un error. És evident que hi ha d'haver propostes que serveixin només per al gaudi, però si volem qüestionar el que ens passa com a persones i col·lectiu, que és el que ens fa avançar, cal que es doni suport a una cultura més compromesa, reivindicativa i polititzada.

És la funció de la música en temps convulsos.

Qualsevol país que està en un procés de transició cap a un altre espai nacional o social ha necessitat el moviment cultural. Nosaltres vam ser testimonis de com la Nova Cançó va complir un paper molt important. En el fons, el que feien és convertir en cançons els dubtes que tenia la societat.

Per a un cantautor del present, qui té més pes com a influència, un músic o una activista com Ada Colau?

En el terreny literari, que és el que a un cantautor li permet comunicar-se, és important tenir referents polítics com pot ser Ada Colau, perquè ens ajuda a entendre que fan falta persones que s'impliquin, que donin la cara i demostrin que és possible organitzar-nos per combatre. Però l'embolcall, per a un músic, també és important, en molts casos és el vehicle per transportar el missatge, i que arribi més fàcilment a la gent.

Quins són, doncs, els teus referents?

Escriptors com Manuel de Pedrolo, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig, Pere Calders, autors que van deixar una base per entendre l'esquerra transformadora dels nostres dies. De músics, els referents indiscutibles són Pi de la Serra i Ovidi Montllor.

Acabes de publicar Paraules per a Gaeta. A les històries del llibre hi ha molts referents geogràfics.

La meva feina m'ha permès conèixer els Països Catalans, i els volia dibuixar en el llibre de manera personal i alhora objectiva. Hi ha un país que volen invisibilitzar, però que és molt visible, palpable, el podem trepitjar. Volia normalitzar el que l'estat de les autonomies va diluir i va posar damunt de la taula la necessitat de tornar a construir aquest marc cultural únic dels Països Catalans.

Com seria Cesk Freixas cantautor l'endemà de la independència?

Seria un Cesk feliç però amb les mateixes ganes de millorar. Canviaran moltes coses, però la independència no serà la solució als problemes que tenim, sinó una eina per intentar generar estructures diferents. Serà un punt de partida. Els cantautors tindrem molta feina perquè voldrem el millor país possible, que no reprodueixi models que no funcionen. Espero aportar el meu granet de sorra per servir a la gent que lluita i a un país que vol ser lliure.