El cineasta sense càmera

Barcelona.És el somni inconfés del ministre Wert: un cinema sense pressupost, sense guió, sense actors i, per si no fos prou, sense càmeres. Aquest vespre el cicle Xcèntric inaugura nova temporada al CCCB amb una sessió protagonitzada pel cinema d'Antoni Pinent (Lleida, 1975), un cineasta, comissari i teòric que reivindica el treball artesanal sobre el cel·luloide, ja sigui dibuixant sobre el fotograma, retallant-lo o alterant-lo mitjançant un procés físic. "En un principi va ser per necessitat -confessa Pinent-. Jo volia fer cinema però no tenia diners ni per llogar una càmera. Un dia, als Encants, vaig comprar dues bobines de 35 mil·límetres i vaig començar a manipular-les amb lleixiu per veure què en sortia".

Més tard, influenciat per autors de referència de l'avantguarda com Stan Brakhage i Norman McLaren, que pintaven directament sobre el cel·luloide, Pinent va adonar-se que el que desitjava era fer "coses tàctils" i treballar el material com a objecte físic. "El resultat en pantalla no té res a veure amb el que pots fer amb una infografia digital -assegura-. I el gaudi de tocar el material no es pot comparar".

'Gioconda' desconstruïda

A Pinent li agrada fugir de les convencions fins i tot quan fa servir el cel·luloide per emulsionar una imatge. Per a Gioconda/Film va impressionar l'obra de Leonardo da Vinci en una superfície formada per tires de fotogrames. Després va separar els fotogrames i els va muntar en una peça que, projectada, subratlla en pantalla gran les textures del quadre. "En una pintura, t'hi apropes o te n'allunyes per examinar un detall -explica Pinent-. Però aquí volia trencar amb els límits de les disciplines i fer un transvasament en què el cinema imposés un temps real de visionat. I com que l'obra és tan icònica i tothom la coneix, ni tan sols cal mostrar-la prèviament". En els crèdits, Da Vinci apareix com a autor de la imatge, però també del so. "Vaig impressionar la pintura fins i tot en la pista òptica del so. I el resultat és un soroll semblant al de l'agulla del vinil", revela.

Avui al CCCB també es projectarà G/R/E/A/S/E, l'últim treball de Pinent. En aquesta obra l'autor torna a servir-se d'un material conegut -el film Grease -, que manipula amb una intenció subversiva, rascant, retallant i enganxant els fotogrames de dues còpies de la pel·lícula, una en 35 mil·límetres i l'altra en súper 8. "Ho faig per tornar-li la pilota a Hollywood -proclama, divertit-, ja que la meva germana va enregistrar Grease en VHS i em va tocar veure-la moltes vegades. En un primer nivell, el curt només vol trencar la narrativitat entre el principi i el final del film, però també m'interessa explorar l'homosexualitat, que, al meu parer, és un tema que s'expressa de manera latent a Grease, tant a través del personatge de Travolta com del d'Olivia Newton-John".

Per motius evidents, Pinent no es pot estar d'alertar sobre la pròxima extinció de la matèria primera de la seva obra: el cel·luloide. "És una llàstima que la indústria audiovisual vagi tan ràpid -opina-. Tot i que fa un segle que treballem amb el cel·luloide, estem lluny d'haver esgotat les seves possibilitats. Amb el digital perdem la part orgànica del cinema, que és molt important".

La sessió d'avui al CCCB, que inclou nou peces de Pinent i les fa dialogar amb obres d'autors que són referents creatius -com Peter Tscherkassky-, es complementarà amb una altra sessió en format de classe magistral que el cineasta lleidatà oferirà divendres, també al CCCB. Més endavant, també dins de Xcèntric, es projectaran obres de Shirley Clarke, Chris Marker i Lois Patiño.