No és gaire habitual que la càmera cinematogràfica s'aturi al món rural en els termes en què ho fa a Un héroe singular, perquè l’opera prima del francès Hubert Charuel deixa de banda tot el romanticisme i les anècdotes simpàtiques que trobem en un cert cinema sobre el camp per parlar-nos de manera frontal d’un ramader desesperat i d’una malaltia que, de mica en mica, va reduint caps de bestiar i acorralant els petits grangers, herois solitaris en empreses familiars que no tenen un pla B quan la situació els gira l’esquena.
Charuel, que va néixer i créixer en una granja, sap de què parla i Un héroe singular es beneficia, i molt, d’aquesta mirada verdadera, en què la interpretació de Swann Arlaud, en el paper del Pierre, dona el cop de gràcia a una pel·lícula en què les imatges de la tensió, la por i el patiment interior tenen un pes definitori. Charuel no pretén, en aquest sentit, mostrar-nos un treball sensibler a la recerca de la llàgrima fàcil, sinó que posa en pantalla una narració concisa, en alguns moments tendra i colpidora, que imita certes convencions del thriller per transmetre visualment la inquietud que pateix el ramader protagonista, per a qui les seves vaques són l’únic món possible, tal com evidencia l’arrencada del film, una seqüència onírica en què veiem el Pierre envoltat d’aquests animals a la cuina de casa seva.