“Soc de Cornellà i el meu avi era pastor, pensava que no m'agafarien per fer de Milena Busquets”

BarcelonaMarina Salas (Cornellà de Llobregat, 1988) va anar sense gaires esperances al càsting de la pel·lícula También esto pasará, l’adaptació de la novel·la de Milena Busquets que s’estrena aquest divendres. El paper principal, alter ego de l’autora, és la filla d’una gran editora (Esther Tusquets va ser la mare de Busquets) que ha crescut en un ambient privilegiat, envoltada d’intel·lectuals i artistes i passant els estius a la casa familiar de Cadaqués. “El meu univers és el contrari –explica Salas–. Jo soc de Cornellà i el meu avi era pastor, pensava que no m’agafarien per fer de Milena Busquets”. I, tanmateix, el seu treball complex i creïble és un dels millors actius del film. “Les distàncies se salven empatitzant i deixant enrere els prejudicis –afegeix–. Al final som el mateix: tots morim, tots caguem i tots plorem. I això no vol dir deixar de tenir consciència de classe”.

La mort de la mare és el detonant d’una història sobre les lliçons personals que es poden extreure del dol, narrada sense perdre mai el contacte amb una certa lleugeresa que, com li recordava la mare a la protagonista, és “senyal d’elegància”. Salas ho intenta reflectir en un treball interpretatiu que vol “oscil·lar entre l’apatia superficial i la profunditat”. “Sota aquesta apatia hi ha un gran dolor del qual ella intenta fugir –apunta l’actriu–. En comptes de quedar-se a casa plorant i cridant, sentint i amagant-se del món, el que fa és sortir de festa, ballar, banyar-se al mar i cardar amb amants. És una fugida, sí, perquè veure la mort de prop et pot despertar una pulsió vital molt forta, quasi desesperada”. I mitjançant aquest impuls, entendre millor certes coses d’un mateix. “La pèrdua et fa recordar qui ets –diu–. És el que li va passar a la Milena, que a partir de la mort de la mare va assumir que era escriptora”.

Tot i que Busquets no participava en la pel·lícula (dirigida per Maria Ripoll), Salas va trucar-li i van quedar per fer un cafè que es va allargar més de dues hores, durant les quals, segons l’actriu, no van parlar de temes gaire personals. “Vam xerrar sobre art, literatura, menjar, la vida... El que jo volia era estar amb ella i compartir una estona”, explica Salas, que subratlla que no ha intentat “copiar” l’escriptora. “Bé, potser el riure, perquè té una rialla molt explosiva i particular, però al final hem treballat el personatge separat de la Milena –diu Salas–. Jo he interpretat la Blanca [nom del personatge al llibre i la pel·lícula], però la Milena té tanta força i és tan coneguda que és inevitable establir-hi un vincle, una mena de seducció”.

Escenes de sexe, millor entre amics

Després de guanyar el premi de la Unió d’Actors i Actrius espanyola pel paper a la sèrieYo, adicto (també basat en una persona real, amiga del creador de la sèrie Javi Giner) i a punt d’estrenar la pel·lícula d’Ivan Morales Esmorza amb mi (el seu primer treball en català per al cinema), Salas viu un moment professional dolç que ha volgut compartir amb ella el seu amic Carlos Cuevas, que a También esto pasará interpreta un dels amants de la protagonista. De fet, l’amistat entre els actors va fer que prescindissin de la coordinació d’intimitat per a les escenes de sexe. “Vam renunciar-hi nosaltres, però és molt important que existeixi –subratlla Cuevas–. La coordinació d’intimitat ens ha salvat la vida, als actors, i ha canviat el cinema”. Salas hi està d’acord: “El Carlos i jo som tan col·legues que no ho necessitàvem, però en general són escenes incòmodes perquè estàs molt exposat, i cal tenir més consciència dels cossos i respecte”.

A Cuevas no va importar-li que el seu paper fos petit. Últimament, explica, està intentant reorientar la seva carrera cap al cinema: “Prefereixo fer personatges secundaris com aquest, el d’El 47 o L’abadessa, que protagonitzar sèries que no m’interpel·lin”. Tampoc li fa res interpretar un personatge d’un univers privilegiat que, com a Salas, li resulta llunyà; al contrari, és un estímul. “Estic prenent decisions que m’allunyin del que soc més conegut, que potser és l’univers Merlí, per demostrar que tinc un ventall de registres com a actor –explica–. No només la gent de casa bona pot fer personatges de casa bona, i no només la gent de famílies humils pot fer personatges humils; la nostra feina és posar-nos màscares. Jo a Cadaqués hi he anat dos cops i no hi tinc casa ni amics que en tinguin, però sí que tinc la capacitat d’imaginar-m’ho”.