Ramon Vilardaga agafa d’una revolada el programa del Concurs Viñas per mirar qui s’ha presentat. No hi troba el baríton Joan Garcia Gomà, que serà Barone Douphol a La traviata de Sabadell. Cada gener és l’efervescència per aquestes dates. Fa vint anys que no es perd el Concurs Viñas: anota meticulosament les seves puntuacions al programa i elabora excels amb els resultats per veure com se situa la seva valoració respecte a la del jurat. Segons els seus càlculs, la desviació sol ser d’un 20%. Correcte.
“Per a mi és més interessant descobrir veus joves boniques que escoltar-ne de grans, per més consagrades que estiguin”, diu aquest abonat del Gran Teatre del Liceu des del 1974 i de l’Òpera de Sabadell des del 1993. ¿El nivell dels concursants del Viñas? “Cada cop és més alt i el jurat fa una millor tria: abans encara et trobaves amb algun cantant que es quedava mut en el concert final, i ara això no passa”.
El capítol del jurat, tanmateix, és el més pelut. “Sobretot a la primera prova cauen molts cantants bons i t'endús moltes sorpreses”. D’altra banda, aquest informàtic jubilat lamenta que el jurat de la prova final estigui integrat no tant per cantants (només n’hi ha dos) sinó per gestors de teatres, que tenen un criteri allunyat del cant. Si bé al Liceu és carn de galliner, al Conservatori de Nou de la Rambla es posa ben a prop, a tercera fila, per no perdre’s detall de la desfilada de veus. Sorprès perquè el jurat no sol alçar els ulls dels fulls de puntuacions –“gairebé no miren els cantants ni valoren la seva expressió corporal”–, Ramon Vilardaga està convençut que aspectes com el pianista que acompanya els cantants o l'ordre de sortida en sessions maratonianes poden marcar les puntuacions de manera definitiva.
Per als amants de la lírica el concurs és una escola ideal: “He après a valorar aspectes en la veu que abans em passaven desapercebuts”, explica. “Segueix les proves amb molta intensitat i s’enfada molt si tomben un cantant que li agrada”, afegeix la seva dona, Montse Gaillard. Ella reconeix que de vegades sent llàstima pels concursants que esmercen tants esforços per venir a Barcelona. Al Liceu formen amb altres espectadors un grupet incondicional que a les semifinals fa travesses sobre qui guanyarà. “La il·lusió la tenen tots els concursants que es presenten, però guanyen ben pocs”, diu Vilardaga.