Copa Lotus debuten amb folk-rock de proximitat

Barcelona“Hi ha camp per córrer”, canten Copa Lotus a Els títols de crèdit, una de les cançons del primer disc del quartet de Vilanova i la Geltrú, El moixó foguer (RGB, 2015), un treball que reflecteix tres anys de “picar pedra”. “En la nostra música hi ha moltes referències clàssiques, però ens agrada no saber cap on ens portaran”, diu Marc Bala, cantant i guitarrista del grup que comparteix amb Vidal Soler (guitarra), Xavier Yerga (contrabaix) i Marc Benaiges (bateria).

El paisatge estètic de Copa Lotus, guanyadors del concurs Sona 9 l’any 2013, és el folk-country que van dibuixar The Byrds i el compromís amb les cançons de The Beatles, Love, Creedence Clearwater Revival i Elvis Perkins. El camp per on corren eixampla les fronteres fins a una lectura costumista de Pau Riba, Màquina! i Ia & Batiste. I dins d’aquest territori, que va de la transparència country de Mireia a la llum psicodèlica d’ Esquimals al desert, caminen amb ganes de trobar sorpreses. “M’agraden grups que et sorprenen amb cada disc, com els Wilco”, assegura Soler. Això sí, sense sacrificar el més important: “Fer cançons i que tinguin tornades”.

“No som un grup nostàlgic”, diu Bala, que s’estima més parlar d’un “anacronisme natural”. “Ens agrada com aquells grups es plantejaven la música, i la seva influència és més pels discos que tenim a casa que per voler viure en aquell món”, afegeix el cantant. De fet, els Copa Lotus deixen prou clar que viuen en un món de proximitat, com poden corroborar els habitants de Vilanova i la Geltrú. El nom del grup fa referència a unes postres d’un restaurant vilanoví, i el títol del disc és un personatge del Carnaval que surt al carrer “empastifat de mel i cobert de plomes”, informa Soler.

“Ens agraden les referències locals. Són molt evidents per a algú de Vilanova, però fora sonen exòtiques”, explica Bala, que recorda que, quan van enregistrar el disc, el Santi Garcia, propietari dels estudis Ultramarinos de Sant Feliu de Guíxols, no sabia què era el moixó foguer. Tampoc ho sabia el productor de l’àlbum, el nord-americà Ken Stringfellow, que té un llarg currículum com a membre de The Posies i com a músic de directe de R.E.M., entre d’altres. “Al principi ens feia una mica de cosa treballar amb el Ken, perquè pensàvem que potser no entendria el missatge del grup. Per exemple, ell no ha sentit mai el Pau Riba. Però al final ha sortit molt bé”, diu Soler. “Sobretot ens va donar confiança”, apunta Bala.

Pel que fa a les lletres, els Copa Lotus es mouen entre el minimalisme observacional de Pobles de costa i una mirada tan trista com irònica a la condició humana, sense oblidar l’elogi a la “santa paciència” que fan a La mestra. On millor retraten la decadència d’una relació és a Pares Noels als balcons. “Trobar-te uns Pares Noels penjats d’un balcó fora de temporada és una imatge molt decadent. Et preguntes què ha passat en aquella casa que no han tingut temps de treure el Pare Noel del balcó”, explica Bala, partidari de mostrar “la normalitat de la tristesa”.