29/09/2015

Crisi de parella una hora abans de sortir a escena

BarcelonaLa Rosó i el Santi estan preparant-se per sortir a actuar en un dels seus recitals de duets romàntics clàssics titulat La nostra cançó. Una hora abans que s’aixequi el teló, entre rul·los i maquillatge, esclata la crisi: aquella conversa que han anat posposant durant anys i que els condueix a una crisi existencial apareix i ja no poden fer res per aturar-la. “Les converses de parella són com la pólvora. Quan comences hi ha un punt de no retorn en què acabes traient tots els problemes no resolts els últims deu anys. A més, hi ha gent que discuteix amb un art que només et faltarien les crispetes!”, diu el dramaturg Joan Yago, autor de la comèdia romàntica que estrena aquest dimecres la Sala Muntaner, You say tomato. El títol prové de la famosa cançó dels Gershwin, un estira-i-arronsa que van popularitzar Fred Astaire i Ginger Rogers a la pel·lícula Ritme boig. Però quedi dit d’entrada: això no és un musical, malgrat que el director sigui Joan Maria Segura i els protagonistes dos contrastats actors de musical com Anna Moliné i Joan Negrié. En realitat, You say tomato mostra, a temps real, què passa abans del concert, del qual només veurem al final un medley de 4 minuts en què per fi els intèrprets podran cantar.

L’espectacle, de fet, va ser un encàrrec del director de la Sala Trono, Joan Negrié: volia compartir una obra en solitari amb Anna Moliner -després d’haver sigut una parella conflictiva en diversos espectacles de la companyia T6 del TNC-, volien cantar i volia parlar de la situació de la cultura. “El fet que el teatre sembla que està superbé i quan mires rere la cortina està tot fet una merda -explicava ahir-. La gent ha de veure també com està el panorama fora de la ciutat”. L’obra és una producció de la sala tarragonina, on ja es va estrenar per Santa Tecla.

Cargando
No hay anuncios

Els protagonistes de You say tomato estan passant la crisi dels 30 i dels 40 i s’adonen que han estat perseguint un somni musical que al final no té res a veure amb la realitat. I aquesta crisi professional s’estén també a la relació de parella. “¿Hem arribat on volíem o precisament on no volíem? ¿M’agrada aquesta persona? ¿I la feina que tinc?”, planteja Segura. “Les crisis són endèmiques, genètiques -hi afegeix Yago-. Quan fa un temps que fas una cosa et planteges si és el que realment volies fer. I en la fase rabiosa penses que hauries d’estar fent diametralment el contrari del que fas. El sentiment que hauríem de canviar de vida l’hem tingut tots”, afegeix el dramaturg del moment -que té tres espectacles seus en cartell en diferents teatres de Barcelona-. “El públic s’hi sent identificat”, assegura tot l’equip, i no només els artistes, que també s’hi reconeixeran en algunes situacions.

“L’obra és com un tornado. És torrencial. És una hora d’intensitat i veritat”, afirma Segura. Tot i que els personatges es despullen metafòricament, en realitat durant l’hora de l’espectacle s’estan canviant i maquillant: utilitzen vuit vestits diferents. ¿I tot això pel colofó final musical? “Són quatre minuts que no oblidareu”, asseguren.