La dinastia Ming al CaixaForum: molt més que gerros bonics

BarcelonaUn senzill plat de ceràmica blanca pot tenir molta més història del que sembla d’entrada, fins i tot tenint en compte que és una antiguitat. El seu blanc no és un color qualsevol: rep el qualificatiu de “dolç” i està aplicat d’una manera més que impecable. Aquest plat passaria desapercebut davant uns ulls inexperts, però explica l’exigent desig de bellesa del moment històric durant el qual va ser creat: la dinastia Ming. Aquest període de la història de la Xina se sol reduir a les conegudes -i caríssimes- porcellanes blanques amb decoració blava, però va ser molt més que això. El CaixaForum de Barcelona s’ha proposat mostrar-ne tota la complexitat amb l’exposició La dinastia Ming. L’imperi daurat.

A més d’aquest plat, la mostra inclou 125 peces més, entre tèxtils, objectes d’orfebreria, pintures, obres sobre paper, joies i documents. Tots són propietat del Museu de Nanquín. “Un objecte tan senzill com un plat l’hem de mirar recordant que se’n van rebutjar centenars abans d’arribar a la seva perfecció”, explica Tim Pethick, el director de l’empresa organitzadora de la mostra, Nomad Exhibitions. Abans de Barcelona, aquesta exposició es va veure a Amsterdam i Edimburg. De fet, suposa una oportunitat excepcional, perquè és la primera vegada que surt de gira una selecció de les més de 400.000 peces del Museu Nanquín, una de les més completes de la dinastia Ming.

Així mateix, més d’una dotzena de les obres tenen la qualificació de tresors nacionals, com el Mapa dels nombrosos països del món, una versió dibuixada del mapa imprès que Matteo Ricci, el fundador de les missions jesuïtes a la Xina, va realitzar l’any 1602, al final del període Ming. Es creu que és una de les prop de 25 còpies en color que Ricci va produir per ordre de l’emperador Wanli. També és un tresor el Retrat de Xu Wei, un dels grans pintors del període Ming. Per la seva vida atribolada -va matar la seva segona dona i es va tallar una orella-, se l’ha comparat amb Van Gogh. I una de les pintures en rotlle vertical exposades, Boscos antics i bambús solitaris, de Tang Yin. “Els artistes volien que el públic sentís el mateix que ells”, afirma Pethick.

Una societat molt jerarquitzada

El recorregut de la mostra està dividit en quatre seccions dedicades a la vida a la cort i el poder imperial, les jerarquies socials -els funcionaris, els homes amb una educació reglada, els camperols, els artesans i els comerciants-, el sorgiment del comerç i l’imperi Ming. La suma dels quatre apartats proposa un relat dens d’aquesta dinastia que, malgrat que pot semblar molt popular, promet moltes descobertes, com el monumental Dones ocioses d’una dinastia antiga, una pintura en rotlle horitzontal de 13,5 metres de llargada que ara es pot veure completament desplegada gràcies a l’amplitud de les sales del CaixaForum; Dona tocant la flauta de bambú vertical, de Tang Yin, considerada una de les millors pintures de figures, i els sis Retrats d’homes eminents de la província de Zhejiang. En el terreny dels objectes quotidians, es poden veure diversos maons de la muralla de Nanquín que estaven datats i que tenen gravats que indiquen quan i qui els va fabricar.

Durant la dinastia Ming, datada entre els anys 1368 i 1644, “es va produir una quantitat increïble d’objectes”, diu Pethick. El sorgiment d’una societat de consum va ser un dels motors de l’evolució de la dinastia. La població va passar de 65 a prop de 175 milions de persones i a les acaballes de l’imperi exportaven els seus productes i la plata europea s’havia convertit en un bé molt preuat. A Barcelona, La dinastia Ming. L’imperi daurat estarà oberta fins al 2 d’octubre. Després es podrà visitar als CaixaForum de Palma i Saragossa.