Bob Dylan i els Rolling Stones, elèctrics, i no només nostàlgics, al Desert Trip

Indio (Califòrnia)Divendres van ser els Rolling Stones i Bob Dylan els qui van pujar a l'escenari, i ahir ho van fer Paul McCartney i Neil Young. Avui diumenge els tocarà a The Who i Roger Waters (a la dècada dels 60 formava part de Pink Floyd). El Desert Trip Festival té algunes peculiaritats: la mitjana dels artistes que hi actuen és de 72 anys i la del públic, de 51, i ha aconseguit reunir per primera i única vegada sis noms llegendaris del rock. Però l'espectacle que es va poder veure a l'Empire Polo Club, a la vall de Coachella, enmig del desert de Califòrnia, divendres i dissabte, va anar molt més enllà de la nostàlgia. Hi ha molt pocs músics, es poden comptar amb els dits d'una mà, que després de mitja centúria de carrera aconsegueixin atreure multituds als concerts. Els qui actuen aquest cap de setmana al Desert Trip formen part d'aquesta minoria. I les seves actuacions no cauen en la nostàlgia, perquè malgrat haver superat l'edat de jubilació oficial continuen sent creatius i desbordant energia. Dylan, que mai s'ha caracteritzat per escriure cançons tendres, no ha deixat de cantar amb la seva veu enrogallada (no amaga el dolor ni el desgast) contra un món injust, i els Rolling Stones s'obstinen, de forma miraculosa, a córrer i divertir-se dalt l'escenari fent ganyotes al públic. Young canta com si no hagués passat mig i McCartney aconsegueix que el públic estigui als seus peus cantant 'Let It Be', 'Hey Jude' o 'Helter Skelte'

Als anys 60, tant els Stones com Dylan van fer de la improvisació la seva bandera. Divendres van compartir un altre viatge al passat: es van submergir en el blues. Dylan, al principi, es va mostrar indiferent cap al públic, i un pèl brusc. Va començar amb 'Rainy day women #12&35', amb alguns canvis a la lletra. Va continuar amb 'Don't think twice, it's all right' i 'It's all over now, Baby Blue'. Després va abandonar la dècada dels 60 amb cançons com 'High water (for Charley Patton)' –la cançó parla de les inundacions que va provocar el Mississipí l'any 1927 i ara és l'huracà 'Matthew' el que castiga el sud-est dels Estats Units– i la seva veu va esdevenir apocalíptica. Va continuar amb 'Early Roman kings', una cançó de blues inspirada en el món dels gàngsters, i més tard van venir 'Lovesick', 'Lonseome day blues' o 'Play in blood'. Va cantar amb fúria 'Masters of war' i va demostrar que continua sent un flagel contra les injustícies del món. No va interpretar cap cançó de Sinatra, i no es va deixar fotografiar.

El retir d'elegants músics anglesos

Els Rolling Stones van tornar a demostrar que desborden energia. Mick Jagger va córrer per l'escenari, gesticulant i adreçant-se a l'audiència sense deixar de cantar. Va prometre que no faria bromes sobre l'edat dels músics i de l'audiència, però va acabar descrivint el festival com "el retir d'elegants músics anglesos".

No sabem si pensaven o no en les bromes que s'han fet sobre l'edat dels artistes a les xarxes, però van obrir cantant sobre com perpetuar-se amb cançons com 'Start me up', 'You got me rocking' i 'Out of control'. També van cantar sobre figures immortals com Llucifer ('Sympathy for the devil') i 'Jumpin jack flash'. Després van continuar amb un repertori de blues i algunes cançons dels Beatles com ara 'Come together'. Paul McCartney era al festival però no va fer cap cameo…

Segurament els Stones ja no escandalitzen com ho feien fa 50 anys i el seu públic ha deixat enrere la joventut i ara són pares i avis. Però ells continuen actuant com si tinguessin molts menys anys.

McCartney recorda Lennon

El dissabte, McCartney va començar el seu concert recordant com el dia anterior els Rolling Stones havien tocat 'Come together':"Ahir van tocar una cançó nostra. Ara en tocarem una seva. És el primer èxit que van tenir a Anglaterra i els hi vam escriure John i jo", va dir. Aleshores van tocar 'I Wanna Be Your man'. Lennon pràcticament es va convertir en un protagonista més del segon dia del festival. McCartney i Young van tocar 'A Day In The Life' i 'Give Peace A Chance'. Young va acabar emocionant l'audiència amb 'Down By The River' i 'Rockin' In the Free World'.