Els Estopa volen golejar al Sant Jordi

BARCELONA.La tardor del 1999 la discogràfica BMG feia arribar a alguns periodistes musicals una gravació amb unes cançons d'un grup anomenat Estopa. Els demanava l'opinió sobre les possibilitats de dos nois de Cornellà amants de la rumba i Extremoduro. Algú a BMG necessitava confirmar el potencial de cançons com La raja de tu falda , El del medio de Los Chicho s o Como Camarón .

Gairebé tretze anys després, els germans José i David Muñoz, que semblen els cosins trapelles d'Andrés Iniesta, omplen el Palau Sant Jordi si fa no fa amb els mateixos arguments: una combinació de músiques i filosofies de carrer que molts han imitat després. És cert que han canviat moltes coses, però mantenen un perfil inconfusible que els ha dut a vendre quatre milions de discos. Han cantat amb Serrat i Ana Belén. Shakira visita l'estudi de gravació que tenen els Muñoz a Sant Feliu de Llobregat. I ells continuen vestint i movent-se com si res.

Fidelitat

Els Estopa són fidels a quatre coses i les defensen fins on calgui. En les entrevistes de promoció del primer disc, ja parlaven de Joaquín Sabina i de Los Chichos. No coneixien Gato Pérez, però preguntaven i demanaven noms de discos i referències. I obrien els ulls plens d'excitació quan recordaven que en la gravació d'aquell primer disc hi havia col·laborat un músic de Cicatriz.

Després va venir l'èxit, i els cops de cap de tots aquells que no van ser prou llestos per veure l'evidència, que rock i rumba poden tenir una àmplia sortida comercial sempre que no transmeti impostura. Quan va aparèixer el segon àlbum, Destrangis (2001), els Estopa van descobrir la diferència entre dedicar una vida a fer un disc i haver-lo d'escriure a l'autobús entre concert i concert. El risc principal és perdre el contacte amb la realitat que els va fer com són.

Quan el 21 de novembre del 2011 es va publicar Estopa 2.0 , els germans Muñoz van deixar molt clar el que pretenien. Volien tornar a l'esperit del principi. No es tractava tant de recuperar el so o el to de les cançons com de dedicar-hi el temps que calgués. El 2.0 del títol, diuen els Muñoz, fa referència a aquest retorn als orígens per tornar a començar.